La rebotiga

La metàfora la feia aquest divendres l’exconseller de la Presidència Jordi Turull en una entrevista a ca la Lídia Heredia. Parlava dels indults i de tota aquesta operació Concòrdia. Tot i que se’n felicitava, advertia dels perills de tot plegat. “Una cosa és el que es veu a l’aparador, el que volen que veiem, i l’altra, el que passa a la botiga i a la rebotiga”, deia. “I el cert –afegia– és que a la rebotiga no s’aturen.” Posava d’exemple la trobada de dimarts vinent entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès. “El mateix dia, mentre ells es vegin, quaranta-una persones estem citades al Tribunal de Cuentas i ens demanaran una fiança milionària”, deia. Quina llàstima –penso cada cop que sento parlar Turull– aquella votació de la CUP (sempre a favor) que li va impedir ser investit president de la Generalitat el dia que anava a declarar al Suprem. Dimarts, doncs, veurem l’aparador i la rebotiga al mateix temps. Una encaixada de mans, fotos, més compromisos sobre taula de diàleg (ara sí, ara sí, que ve, que ve), i mentrestant una desfilada de càrrecs al Tribunal de Cuentas (l’altre dia eldiario.es el batejava irònicament i encertadament com el Tribunal de Ajuste de Cuentas). Esfereïdor. I més ara que sabem que l’Advocacia de l’Estat –que aquesta sí que depèn de l’Estat, Pedro– també està a favor que “es depurin responsabilitats comptables de l’1-O”. A mi a vegades em sembla que l’estratègia que fan servir és la d’enfangar-ho tot, empastifar tothom, fer patir com més gent millor, perquè després, quan tot s’arxivi, quedi en res o ens indultin –gràcies, gràcies–, ens sembli que és una gran victòria i quedem allà on érem. I que ens oblidem, és clar, no només que la propietat de l’aparador, la botiga i la rebotiga és dels mateixos, sinó també de l’objectiu final i, és clar, del fet que a alguns els fan passar comptes i a d’altres no. “Tant lladre és el que roba com el que aguanta l’escala”, deia divendres Turull –ben tornat, Jordi!– tot recordant el suport del PSOE a l’actuació del Tribunal de Cuentas. I al 155, hi afegiria jo. Correm el perill, vaja, que amb tant de focus que aquests dies han posat a l’aparador quedem enlluernats.