‘Sacrosanta’, adeu, adeu...

Tant esquinçar-se les ves­ti­du­res i mun­tar pro­ces­sons amb el ciri enlaire i a punt de com­bat no ho va poder evi­tar: el 1981, ara fa 40 anys, va des­a­parèixer per llei la figura de la sacro­santa. La sacro­santa, per a qui afor­tu­na­da­ment no ho sàpiga, era aque­lla dona que els homes posseïen fins que la mort els separés, la posseïen per dret de con­questa –repòs del guer­rer– i per bene­dicció divina –la vida és un sacri­fici–, era per natu­ra­lesa dòcil, pudo­rosa, entre­gada en cos i ànima a la família i dipo­sitària de l’honor del marit fins a l’extrem que des del 1944 fins al 1961 el codi penal fran­quista reco­llia l’uro­xi­cidi hono­ris causa: si ell sor­pre­nia en fla­grant adul­teri la seva esposa o una seva filla menor de 23 anys que visqués a la seva llar estava auto­rit­zat a lesi­o­nar-les o a assas­si­nar-les. El 1981, maleïda per l’Església i els esta­ments més reac­ci­o­na­ris amb Fraga Iri­barne al cap­da­vant i defen­sada pels par­tits d’esquerra i el sec­tor soci­al­demòcrata del minis­tre Fernández Ordóñez a la UCD, es va apro­var la llei 30/1981 de 7 de juliol del divorci, una fita ine­lu­di­ble en el camí de la igual­tat que aco­mi­a­dava aque­lla sacro­santa de la mística naci­o­nal­catòlica i inau­gu­rava un seguit d’avenços en el ter­reny de les lli­ber­tats que tam­poc han estat fàcils d’asso­lir: llei de l’avor­ta­ment (1985, modi­fi­cada el 2010), del matri­moni igua­li­tari (2005), trans (2007; la nova al con­sell de minis­tres de dimarts que ve), de l’eutanàsia (2021). Sem­pre amb l’opo­sició furi­bunda del PP, expert en això d’esquinçar-se les ves­ti­du­res i mun­tar ciris per retor­nar-nos a l’edat mit­jana. Que s’hi que­din ells!