Museus expandits

Els museus que es pen­sen que la seva raó de ser comença i acaba dins de les seves qua­tre parets s’ani­ran allu­nyant cada cop més física­ment i psi­cològica de la soci­e­tat. A la Gale­ria dels Uffizi ho tenen clar i han acti­vat una ope­ració exem­plar de tras­llat d’obres dels seus fons a cinc petits pobles de la Tos­cana. No estem par­lant de ram­poi­nes de magat­zem, sinó de peces mes­tres vin­cu­la­des d’alguna manera o altra a les loca­li­tats que les rebran. L’ambició és que aquest Uffizi expan­dit al seu ter­ri­tori més pro­per acabi tenint un cen­te­nar de seus esta­bles. Si mirem el nos­tre país, aquest con­cepte de museu des­cen­tra­lit­zat està en cons­trucció. Al MNAC li ha cos­tat però els últims anys ha ende­gat una política de dipòsits en diver­sos museus. Una eina impor­tantíssima que està aju­dant a superar la vella idea que la ins­ti­tució de capçalera de l’art català viu aïllada a la seva torre de mar­fil del Palau Naci­o­nal és la Xarxa de Museus d’Art, que ja compta amb 22 mem­bres. Sobre­tot als equi­pa­ments més limi­tats pels recur­sos econòmics i humans, aquest punt de tro­bada els ha injec­tat moral i ànim per tirar enda­vant pro­jec­tes con­junts (el dar­rer, en el marc del dia LGT­BIQ ) i per com­ple­tar els seus relats amb obres d’un MNAC que està pri­vi­le­gi­ant l’ús soci­o­cul­tu­ral a la pro­pi­e­tat de les seves col·lec­ci­ons. I això ha d’anar a més.