Què, tens la regla?

Els/les aprensius/ives, aneu a llegir a una altra banda. Bona part de la meva vida (la de tota dona?) ha girat al voltant de si havia de baixar la regla, si ho havia fet o si s’estava acabant. Ella ha decidit la roba, les activitats, els grans a la cara. Ella, la innombrable, és una més. Si calla, bé, i si es fa notar és l’amiga aixafaguitarres. I entre un cicle i un altre, el cap atent: quan em tocava? I si es retarda? Coincidirà amb un viatge, com estarà el tema de la higiene?... I el dolor –ah, el dolor!–, a vegades invalidant. Tot està regirat, ronyons i pits, i l’abdomen, inflat. Sembla que ens passin corrents per dins. A vegades, nàusees, i vòmits, mals de cap laceradors, insomni. Mala circulació. Còlics. Tranquils. A cal metge, quan preguntava pel tema em deien la descarada obvietat: “Això et passa perquè tens la regla.” Almenys als “meus temps” va ser així. “Tens la regla, ja està.” Més cosetes. Quan tens la regla –quan ets fèrtil, en diuen, per tant ara, segons això, soc una bonyiga seca–, qualsevol reclamació justa, irada si cal, qualsevol ironia, pot ser contestada amb un: “Estàs insuportable, t’ha baixat?” Després d’anar vivint, entren en escena la premenopausa, i la menopausa, dues germanes grans de la regla de les quals encara sabem menys. Si teniu 50 anys, sapigueu que seran un bon calaix de sastre per ubicar tot allò que expresseu: des del malestar amb la parella fins a un cop al genoll fent esport –“no preferiries fer pilates en lloc de boxa?”–... Tot, també la Covid, és culpa de la menopausa. Com que ho visc, en puc parlar. Algun dia, la medicina tindrà una mirada oberta, femenina, diversa. Potser...