Esperant el núvol

Marc Vicens, que és un dibuixant arriscat, atent a la modernitat, un artista complet i polifacètic, acaba de publicar el seu primer àlbum il·lustrat. N’ha fet els dibuixos i el guió, a partir de la seva experiència com a cooperant al Sàhara Occidental. Membre de les expedicions de la Universitat de Girona que han anat a treballar als campaments sahrauís (fa més de 25 anys que es va iniciar aquesta col·laboració), ha participat en la reconstrucció del Museu del Poble Sahrauí i ha conegut de primera mà els esforços d’arqueòlegs i antropòlegs per estructurar la memòria, l’antiga i la més recent, d’una comunitat arraconada “en un dels llocs més inhòspits de la Terra”. El resultat és Esperant el núvol, un còmic amb una excel·lent factura gràfica, imaginativa i diversa, combinant la immensitat i la minúcia, que és alhora un dietari personal, un relat de la vida quotidiana al desert, una aproximació històrica i una trista constatació (dura, poètica) del destí dels sahrauís, amb “la voluntat de deixar de ser una societat estancada”, lluny del mar, amb la feble esperança que el núvol que ha d’arribar els faci recuperar “la dignitat com a poble”.

Editat pel Servei de Publicacions de la UdG i per Edicions Vitel·la, amb l’ajut de l’Oficina de Cooperació, l’àlbum és un prodigi d’observació, un detallat itinerari a través de les vivències, les anècdotes, les construccions, els costums, els vestits, les begudes i els aliments, les històries ancestrals, els camells i la picaresca d’un poble que ha hagut de fer front a la devastació i a l’oblit enmig del no-res. La visió de Vicens és un atles que permet al lector accedir a la totalitat del conflicte i, alhora, un microscopi que permet endinsar-se en la intimitat dels habitants d’aquest espai aspriu i remot, geogràficament i humana. Amb tocs d’humor finíssims, que expliquen el perquè d’una supervivència, té un aire de pietat, de solidaritat sincera, que no amaga una mirada desolada i sàvia al lloc on el temps s’atura, “en una espera infinita”.