Cinc anys de més o menys vida

Vincular renda econòmica, grau de formació i esperança de vida no és pas descobrir la sopa d’all ni tampoc acceptar les regles del determinisme que considera unes persones més aptes que d’altres per a la supervivència, o sigui, per a l’adaptació al sistema capitalista; es tracta de reconèixer l’impacte real en la població de la presència –tan resistent– del vell espectre de la injustícia social. I en aquest sentit val la pena consultar l’informe que els investigadors Amand Blanes i Sergi Trias-Llimós, del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, han realitzat en base a dades de l’Instituto Nacional de Estadística, perquè revela diferències de fins a cinc anys de vida –de més vida o de menys vida- en funció del nivell d’educació reglada rebuda. No cal ni dir sobre qui recau la penalització més dura: sobre qui no ha avançat més enllà de la secundària i es queda amb les cartes assenyalades de menys benestar i salut i més mortaldat –per causes evitables–. Pel que fa a la renda econòmica, una recerca de l’Ajuntament de Barcelona rebla el clau en donar a conèixer el rostre precís del contrast entre el veïnatge. A banda que entre 2010 i 2018 s’hagi perdut el 7,2% de poder adquisitiu degut a la crisi financera del 2008, és realment escandalós constatar l’immens desequilibri existent entre barris. Renda per capita per llar en el barri de TresTorres: 40.000 euros; en el barri del Besós i el Maresme: 8.000 euros, cinc vegades menys, altre cop. I Barcelona no és una bombolla, les desigualtats creixen arreu i cal polítiques valentes per a frenar-les; és el principal repte.