Vox ja assenyala

El sentit de l’humor de la ultradreta sempre ha estat peculiar: trobaven divertit electrocutar els genitals de la gent a la garjola d’una comissaria i ara, en canvi, els fa venir coragre protagonitzar l’inofensiu acudit d’una revista satírica. És la ultradreta que enyora i blanqueja el franquisme, incorporada a l’arc parlamentari amb la disfressa del populisme més tronat i amb el soterrat objectiu de corcar la democràcia. A les seves goles, la paraula llibertat, que repeteixen amb la insistència d’un lloro bipolar, sona fins i tot desagradable. Per això en el passat van ser capaços d’aplaudir amb entusiasme censor el segrest d’una revista que mostrava els reis fornicant a la portada, i en el present consideren normal i patriòtic assenyalar l’editor de la mateixa publicació, difondre’n la imatge i l’adreça per tal que la gent s’hi encari al carrer. El motiu: un grapat de caricatures dels principals bocamolls de Vox, ferris defensors de la llibertat de premsa, sempre que la premsa sigui addicta, és clar. La mala notícia és que els tenim als hemicicles; la bona, que són assidus de Twitter, aquesta admirable eina capaç de despullar-nos millor que un escàner. El tuit que escup odi envers El Jueves en retrata el seu veritable tarannà. És el mateix tarannà dels qui encara tenen engreixades frases com “vostè no sap amb qui està parlant” o “això m’ho dius al carrer”. La típica reacció dels totalitarismes davant dels dissidents és anar-los a esperar a la porta de casa per fer-los saber qui mana. Que no arribin a manar mai és a les nostres mans, però també de la fiscalia, gens titubejant en altres casos com el del periodista del diari El País que va ser detingut al centre de Barcelona mentre fotografiava els enfrontaments postsentència de l’1-O. Ara la fiscalia demana per a ell presó i multa sota l’acusació d’atemptat i lesions. La protecció i el respecte per la feina dels periodistes és un dels trets que caracteritzen les veritables democràcies, i que en aquest Estat que ens considera suc espremut s’ha substituït pel menyspreu i per la repressió.