Un Lloret mai vist

Aquesta pandèmia continua tenint girs, no diria que inesperats, però sí continus. Quan semblava que aquesta temporada d’estiu podia ser el tret de sortida per a la recuperació del sector turístic, aquest nou gir (dit també onada) de contagis ho complica, i molt. Només cal visitar entre setmana qualsevol municipi de la Costa Brava, però especialment aquells en què una gran part de la clientela és estrangera. Un passeig per Lloret, per exemple, deixa constància de la magnitud no sé si dir-ne de la tragèdia però sí, com a mínim, de la greu situació. Un matí en vaig ser testimoni.

D’entrada, cap rastre de les típiques cues de trànsit al centre urbà, ni un mínim problema per aparcar el cotxe al passeig, a primera línia de mar –en zona blava, això sí–. Seria impensable un dia de juliol de qualsevol any prepandèmic. Havia sortit amb tot el temps del món i m’havia proveït de paciència per aparcar el cotxe. Per costum i perquè Lloret, juliol i multitud són conceptes que tens interioritzats. Però em va sobrar tanta estona que vaig tenir temps de fer un passeig. És cert que no era el dia més calorós de l’estiu, però això no ha estat mai un impediment per al típic turista de Lloret, que es passa hores a la platja fins a aconseguir aquell apreciat (per ells) color gamba. Doncs la platja, pràcticament deserta. Pel carrer, poc moviment. Alguns grups de joves esperant el bus a l’avinguda Just Marlès, punt d’entrada i sortida per als que arriben o tornen al seu país. No gaires tampoc. Per la mateixa avinguda i pel passeig marítim, algun corredor, algun grup fent el primer passeig del dia... Sense aquell bullici que acompanya Lloret gairebé les 24 hores del dia. I els comerços i els bars, aixecant la persiana sense pressa, sabent que no els estava esperant una cua de clients. Fins i tot em va costar comprar una ampolla d’aigua, perquè la gran majoria tot just estaven engegant.

Una imatge inèdita i xocant. I aquell dia l’Estat francès encara no havia verbalitzat la recomanació de no viatjar cap a les nostres terres. Lloret, que viu dels operadors turístics i dels viatges en grup, preveu un nou estiu descoratjador (i ja ho va ser l’anterior). En general, les il·lusions del sector turístic gironí, especialment a la zona costanera, es dilueixen. El juliol ja el donen per perdut. I només els queda encreuar els dits per a l’agost.