Opinió

opinió

L’esperantista que ajuda Nin

  • VÍDEO: Operació Nikolai
Teresa Carbó és l’última militant que va veure Nin viu i és la seva etiqueta

L’espe­ran­tista que va aju­dar Andreu Nin. Podria ser el títol d’una novel·la. Fa venir ganes de saber qui era i per què es pre­senta, cor­rents, el 16 de juny del 1937, a Via Laie­tana, amb una manta i alguna cosa per men­jar, per si pot socórrer el líder del POUM: “Jo pas­sava per les Ram­bles, venia de la visita als hos­pi­tals i em vaig tro­bar amb un com­pany que em va dir «saps que han aga­fat en Nin».” El tes­ti­moni de Teresa Carbó Comas (Begur, 1908-Per­pinyà, 2010) es recull a Aque­lla guerra tan llu­nyana i tan pro­pera (Pagès edi­tors, 2003), de Pelai Pagès Blanch i Alberto Pérez Puyal, i en el docu­men­tal Ope­ració Niko­lai (TV3, 1992). Fou l’última pou­mista que va veure Nin viu. Aquesta és l’eti­queta que defi­neix Teresa Carbó en la història. Ara ha fet deu anys que el seu fill Heleni Morell va fer donació del fons per­so­nal de la mare a l’Arxiu de Pala­fru­gell. El 2011 l’Ajun­ta­ment va apro­var dedi­car-li un car­rer, molt a prop del que recorda la mili­tant pala­fru­ge­llenca de la CNT Rosa Laviña , el fons de la qual també es pot con­sul­tar a l’arxiu muni­ci­pal.

Tot i que l’espe­ran­tista és el sub­jecte de la frase, l’impor­tant és el com­ple­ment, el mas­culí, el nom propi. Dit d’una altra manera: qui amb el cognom és reco­ne­gut com a revo­lu­ci­o­nari, trotskista, crític amb Sta­lin, amor platònic de Mercè Rodo­reda i tra­duc­tor d’Anna Kare­nina. S’ha fet feina en la divul­gació dels noms pro­pis feme­nins, des de rei­nes, polítiques, científiques, escrip­to­res, artis­tes.. però no en les secundàries, les que no són ningú fins que el moment trans­cen­dent les fa actuar. Són històries menu­des, extra­or­dinàries i que s’inclo­uen en el relat ofi­cial perquè expli­quen i arro­do­nei­xen les bio­gra­fies d’ells. En el cas de les dones del POUM hi ha la tesi de Cindy Coig­nard i sobre vivències per­so­nals la recerca L’exili del Baix Empordà , de Jordi Gaitx.

L’espe­ran­tista que va aju­dar Nin va néixer a Begur i va entrar en con­tacte amb l’obre­risme i amb l’espe­ranto a l’Ate­neu Pala­fru­ge­llenc. Amb la seva pare­lla Esteve Morell va fun­dar una escola espe­ran­tista a la coo­pe­ra­tiva La Flor de Maig a Bar­ce­lona. En el POUM, Teresa Carbó va con­tri­buir a orga­nit­zar el Socors Roig, visi­tant els ferits, avi­sant les famílies, reco­llint roba.... El 1939 es va exi­liar a Tolosa, on va col·labo­rar amb la Resistència allot­jant mem­bres de la xarxa d’evasió. És aquesta la novel·la, el que dona nom propi a Teresa Carbó: el que impulsa a aju­dar un cama­rada quan van mal dades, aquell ideal espe­ran­tista d’un món fra­ter­nal, social i just; la uto­pia que també es va per­dre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia