L’atenció a la gent gran

L’altre dia, vaig poder agafar les mans de la meva mare, per primer cop des de fa quasi un any i mig. Ingressada a la residència de la Fundació Palafrugell Gent Gran, víctima de la malaltia d’Alzheimer (aquesta maleïda malaltia que, sense pietat, expulsa els enteniments del món real), gairebé l’única connexió possible amb ella els últims anys era el tendre contacte físic. I amb la pandèmia, és clar, això no ha estat possible fins ara (i veient com van les coses, potser aquest privilegi s’acabarà aviat). Aportant el certificat de la meva vacunació completa, amb rentat de mans i mascareta, el treballador de la residència que m’atenia em va comunicar la bona nova: “La pots tocar. Sense exagerar, però hi pot haver contacte.” I, mentre li agafava les mans, no podia deixar de pensar que, durant tot el temps de confinament i, posteriorment, de visites a distància, les úniques demostracions d’un cert afecte que ella rebia eren les que bonament aportava l’equip de la residència. I aquí és on volia arribar. El personal dels centres geriàtrics no ha tingut mai la consideració que correspondria a un col·lectiu que sovint supleix la presència dels familiars, que han intentat tenir cura directament dels seus éssers estimats, però que, al final, esgotats físicament i mental, han hagut d’optar per confiar-los a professionals.

Les plantilles d’aquests centres han de ser suficients (i amb la preparació adequada) per atendre amb seguretat les persones ingressades, sobretot les que són totalment dependents, com ara els malalts d’Alzheimer. A més, fan front, igual que els professionals de la salut, malgrat que sigui a un altre nivell, a situacions extremes com la de l’actual pandèmia. Les queixes dels treballadors d’aquests centres (com sts les que ha mostrat en públic l’equip de la residència de Palafrugell) en relació a una baixa consideració de la feina que fan són fonamentades.

La pandèmia ha posat en evidència moltes mancances, també a les residències. És ineludible, doncs, fer un pas endavant i reformular el sistema que té cura de la nostra gent gran. Cal considerar aquest servei un element més de la xarxa sanitària i dotar de prou personal el col·lectiu que se’n fa càrrec, un col·lectiu que és garantia de la supervivència dels residents. És personal sanitari, es miri per on es miri.