Tot va molt bé

A mi ja m’agra­da­ria, fer com tots aquests ana­lis­tes que donen per fet que això ja està, que el diàleg polític es va obrint pas dia rere dia i que això és impa­ra­ble. I que es veu que hi ha tan­tes reu­ni­ons bila­te­rals (entre els d’aquí i els d’allà) que tot això està tan encar­ri­lat. A mi em sem­bla que encara ens passa allò que quan alguns escri­vim el que posem negre sobre blanc no és el que passa sinó el que ens agra­da­ria que passés, a nosal­tres o a les nos­tres fonts d’infor­mació. I ara em poden tit­llar de pes­si­mista, o dir-me allò dels eixe­le­brats que no cre­uen en la taula de diàleg. Però dir que això ha can­viat com la nit al dia, que ara sí que la taula de diàleg (ara sí, ara sí, que ve, que ve) ho arre­glarà tot, i que la reunió bila­te­ral Estat-Gene­ra­li­tat ens ho resoldrà tot, em sem­bla que forma part d’aquest auto­en­gany que el que ens per­met és gua­nyar temps, però no sé si tocar de peus a terra i/o avançar gaire cap a l’estat propi. Excepte, és clar, que vostès siguin també dels que con­si­de­ren, com la por­ta­veu del govern espa­nyol, Isa­bel Rodríguez, que “ja hauríem d’haver après la lliçó” i apar­cat el referèndum, que és el que aquesta senyora ens va dir dilluns pas­sat. Aquí, alguns con­fien que a Madrid hagin après la lliçó que la repressió no ser­veix de res, i allà con­fien que hàgim après que això de l’1-O va ser un tret al peu. No em sem­bla pas la gran base de l’acord, si tenim en compte que la repressió no para i que els apa­rells de l’Estat (han sen­tit a par­lar del Pega­sus? I del Can­diru?) no tenen atu­ra­dor. Que el clima no és el mateix de mesos enrere? I tant. Però pen­sar-se que amb els indults i una bila­te­ral ja està tot encar­ri­lat –ana­lis­tes dixe­runt–, em sem­bla d’un opti­misme que només pot ser dic­tat. Sobre­tot si tenim en compte que els indults van venir d’on van venir (de la por a la plan­to­fada euro­pea i de l’aritmètica que aguanta el PSOE) i que no hi ha cap indici, cap ni un, ni que la repressió s’aturi ni que d’aquest diàleg en pugui sor­tir cap referèndum de veri­tat. Això sí, hau­rem gua­nyat temps, i ara ens en podrem anar de vacan­ces –espero que en facin aviat– dient-nos tots ple­gats que tot està tan bé.