L’Antònia torna a l’escola

El 14 d’abril del 1931, als 17 anys, va portar la bandera tricolor des del centre republicà al balcó de l’ajuntament de Girona. El 24 de juliol del 1936, el feixistes van matar el seu xicot, Dídac Tarradell, mestre com ella. El 21 d’octubre va ser nomenada regidora de Cultura i Propaganda. Va ser la primera dona que va entrar al consistori i va impulsar les cantines escolars que, en temps de guerra, van alimentar els nens i nenes de la ciutat. Perseguida per l’estalinisme, condemnada pel franquisme, hagué de marxar a l’exili, va patir els camps de concentració, va militar a la resistència francesa i va fundar el Casal Català a París. Es deia Antònia Adroher i Pascual i era revolucionària, valenta i compromesa, un referent per a moltes generacions fins als nostres dies. La Coordinadora d’ONG Solidàries, Òmnium Gironès i el Gremi de Llibreters de Catalunya a Girona li reten homenatge posant el seu nom als I Premis Literaris de Narrativa i Poesia Escolar. Uns guardons que tenen per objectiu la sensibilització en temes socials i la promoció de l’ús literari del català als centres educatius de les comarques gironines. El seu company del POUM, Andreu Nin, va dir: “A la vida no hi ha cap combat inútil”; a l’article Dona i revolució, ella va escriure: “Els mestres formàvem un proletariat conscient de la necessitat de crear una veritable escola nova, perquè estàvem convençuts que la cultura i la instrucció són instruments necessaris per a una vida més lliure, per a la llibertat de tots.” L’Antònia torna a l’escola amb la seva lluita i segur que els alumnes sabran guanyar-se el premi.