Es veu que sí, que és temps de concòrdia, diàleg i no sé quantes coses més. Però saben què? Doncs que ells van fent. Per un costat ens venen (i algú els ho compra) allò que ara sí (ara sí, ara sí, que ve, que ve) que són un estat plurinacional, plurilingüístic i pluriblablabla, i per l’altre van fent. Ho va advertir dies enrere el president del Consell Audiovisual de Catalunya, el CAC, Roger Loppacher: la nova llei general de comunicació audiovisual que prepara l’Estat no només elimina competències i discrimina el català, sinó que prioritza el finançament de TVE per sobre de TV3 i la resta de televisions dites autonòmiques. Avui fa una setmana hi insistia el flamant nou secretari de Difusió del govern, Jofre Llombart, que parlava de l’“espanyolització del mapa comunicatiu català”. Prou que li tenim, que li autotenim, Jofre, que ja només faltava aquesta. La nova llei que prepara l’Estat, perquè s’entengui bé, preveu coses com que les plataformes de streaming –Netflix, Amazon, HBO, Prime...– paguin un impost en funció dels seus ingressos anuals. I on preveuen que vagi a parar? Al finançament de RTVE, és clar. Res a TV3 –ni a cap altra televisió pública que no sigui l’espanyola (coi, no ho érem tots, d’espanyols?)– ni a producció audiovisual en català. Res. I si mentre fins ara el CAC tenia competències per renyar les televisions que es veuen a Catalunya si emeten segons quins continguts, ara la nova llei preveu que això ho faci la Comisión Española de Mercados y Competència, que ja es poden imaginar on té la seu i la seva sensibilitat territorial. Pessic a pessic, ells van fent. Loppacher explicava dies enrere que la llei és a punt d’entrar al Congrés i que a hores d’ara cap de les peticions que ha fet el CAC les han tingut en compte. Normal. Si tenien un ministre popular d’Educació (se’n recorden, d’en Wert?) que reconeixia sense embuts que s’havia d’“espanyolitzar els alumnes catalans”, per què ara uns de socialistes (que ja saben vostès que en algunes coses s’assemblen molt als populars) no ho han de fer amb els teleespectadors? Veurem com acaba, Roger. Veurem com acaba, Jofre. No els estranyi que acabi a la taula de diàleg o en una bilateral i que el nostre gran triomf sigui que ho canviïn. Unes victòries ben tristes, les nostres, no?