I ells van fent

Es veu que sí, que és temps de concòrdia, diàleg i no sé quan­tes coses més. Però saben què? Doncs que ells van fent. Per un cos­tat ens venen (i algú els ho com­pra) allò que ara sí (ara sí, ara sí, que ve, que ve) que són un estat plu­ri­na­ci­o­nal, plu­ri­lingüístic i plu­ri­bla­bla­bla, i per l’altre van fent. Ho va adver­tir dies enrere el pre­si­dent del Con­sell Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya, el CAC, Roger Lop­pac­her: la nova llei gene­ral de comu­ni­cació audi­o­vi­sual que pre­para l’Estat no només eli­mina com­petències i dis­cri­mina el català, sinó que pri­o­ritza el finançament de TVE per sobre de TV3 i la resta de tele­vi­si­ons dites autonòmiques. Avui fa una set­mana hi insis­tia el fla­mant nou secre­tari de Difusió del govern, Jofre Llom­bart, que par­lava de l’“espa­nyo­lit­zació del mapa comu­ni­ca­tiu català”. Prou que li tenim, que li auto­te­nim, Jofre, que ja només fal­tava aquesta. La nova llei que pre­para l’Estat, perquè s’enten­gui bé, pre­veu coses com que les pla­ta­for­mes de stre­a­ming –Net­flix, Ama­zon, HBO, Prime...– paguin un impost en funció dels seus ingres­sos anu­als. I on pre­ve­uen que vagi a parar? Al finançament de RTVE, és clar. Res a TV3 –ni a cap altra tele­visió pública que no sigui l’espa­nyola (coi, no ho érem tots, d’espa­nyols?)– ni a pro­ducció audi­o­vi­sual en català. Res. I si men­tre fins ara el CAC tenia com­petències per renyar les tele­vi­si­ons que es veuen a Cata­lu­nya si eme­ten segons quins con­tin­guts, ara la nova llei pre­veu que això ho faci la Comisión Española de Mer­ca­dos y Com­petència, que ja es poden ima­gi­nar on té la seu i la seva sen­si­bi­li­tat ter­ri­to­rial. Pes­sic a pes­sic, ells van fent. Lop­pac­her expli­cava dies enrere que la llei és a punt d’entrar al Congrés i que a hores d’ara cap de les peti­ci­ons que ha fet el CAC les han tin­gut en compte. Nor­mal. Si tenien un minis­tre popu­lar d’Edu­cació (se’n recor­den, d’en Wert?) que reco­nei­xia sense embuts que s’havia d’“espa­nyo­lit­zar els alum­nes cata­lans”, per què ara uns de soci­a­lis­tes (que ja saben vostès que en algu­nes coses s’assem­blen molt als popu­lars) no ho han de fer amb els tele­es­pec­ta­dors? Veu­rem com acaba, Roger. Veu­rem com acaba, Jofre. No els estra­nyi que acabi a la taula de diàleg o en una bila­te­ral i que el nos­tre gran tri­omf sigui que ho canviïn. Unes victòries ben tris­tes, les nos­tres, no?