Raça humana
Declarem l’estat de felicitat
Queda clar que ells mateixos no s’aclareixen, i que per a alguns el fet de salvar vides no seria pas el principi més valorable ni en casos d’extrema emergència com el que hem viscut. No ens posarem ara en qüestions de jurisprudència política, que prou cua que porten i portaran, però no deixem d’observar la curiosa naturalesa del recurs de Vox contra l’estat d’alarma ara declarat inconstitucional: el problema –segons ells– és que el govern va restringir injustificadament llibertats fonamentals de la ciutadania, bàsicament la de contagi, que és la seva preferida i la de la tocaya Ayuso. Bromes a part, com actuarien si s’hagués declarat l’estat d’excepció que segons l’alt tribunal hauria estat el “pressupost habilitant” (parauleta!). En aquest cas les autoritats haurien pogut detenir durant 10 dies qui fos sospitós d’alterar l’ordre públic, intervenir comunicacions i transports, suspendre publicacions i emissions televisives o radiofòniques, prohibir totalment la circulació de persones i vehicles... etc. Són aquestes les mesures que els de la barra lliure i sense mascareta pretenien? És delirant! No voldria frivolitzar, però: cansen tant! Alternativa? Declarem com Moustaki l’estat de... felicitat permanent! Diu: “Je déclare l’état de bonheur permanent. Et le droit de chacun à tous les privilèges. Je dis que la souffrance est chose sacrilège. Quand il y a pour tous des roses et du pain blanc”. (“Declaro l’estat de felicitat permanent. I el dret de cadascú a tots els privilegis. Dic que el sofriment és un sacrilegi, quan hi ha roses i pa per a tothom”). Molt més edificant, a veure si es calmen.