El pagès i la roda

Com que hem patit de forma directa i amb afectacions personals un incendi forestal, com va ser el de la Ribera d’Ebre, que el juny de 2019 va cremar més de 5.000 hectàrees de bosc i camps de cultius, cada nou incendi et deixa encara més tocat. I t’hi deixa no només per veure com aquests altres trossos queden devastats i colgats per la cendra, sinó també perquè es repetirà un mateix patró i allò que van viure els pagesos afectats per aquell incendi –per qualsevol altre– ara ho hauran de patir uns altres, en una roda que fa tombs cíclics sense acabar de portar enlloc. El pagès continuarà treballant de sol a sol en la soledat del seu tros, mentre els debats sobre gestió forestal, despoblament, manca d’inversions al territori i desequilibri territorial ressonaran lluny, des de l’urbs, que és on es prenen les decisions, sovint d’esquena a la terra. El pagès de la Conca de Barberà que ara ha entrat en la malaguanyada roda potser rebrà algun ajut de l’administració. Només potser, perquè les ajudes seran per als pagesos professionals, i el vell pagès jubilat que conrea la terra (perquè no entén la vida sense fer-ho, perquè la pensió no allarga prou i perquè no hi ha ningú que el segueixi al darrere) no entrarà dins del sac dels beneficiaris. I amb una mica de sort la solidaritat farà que neixin iniciatives com la de Rebrotem, que va recaptar diners per als afectats de la Ribera. La flama de les emocions col·lectives ara és viva, però a poc a poc el debat s’anirà aigualint i el pagès es tornarà a quedar sol, amb el tros cremat i amb un munt de necessitats que ningú no sabrà resoldre.