Desperten els incendis

Els incendis, a comarques gironines, han despertat de la hivernada amb molta força, després d’una primavera poc plujosa. Les possibilitats de control dels focs forestals són directament proporcionals a les condicions meteorològiques, orogràfiques i de la vegetació associada. Pel que fa al primer aspecte, la regla dels 30 (velocitat del vent igual o superior a 30 km/h, humitat del 30% o inferior i temperatures a partir de 30ºC) és una bomba de rellotgeria per a qualsevol petita flama, provingui d’on provingui: un estúpid acte de llençar una burilla des del cotxe, un llamp, maquinària, piròmans... El vent és el factor més determinant i això fa que els alt-empordanesos, tocats per la tramuntana, visquin sovint mirant els avions que sobrevolen el paisatge i pendents de les columnes de fum. S’hauria de tenir més cultura popular de prevenció i de protecció, perquè els incendis, amb els nous temps climàtics, són una realitat persistent a l’estiu i ara mateix indefugible.

Personalment m’agrada fer un seguiment, gairebé obsessiu, dels incendis mitjançant Twitter. És admirable com les xarxes socials permeten estar al cas del que es cou, gairebé minut a minut. Si aquestes eines són el reflex del pensament de la societat, em complau veure les mostres de reconeixement de la feina realitzada pels bombers i tots els altres cossos que fan intervencions (emergències, ADF, Mossos d’Esquadra...). L’esforç, la tenacitat i la professionalitat els caracteritzen.

S’ha de tenir en compte que els incendis en el nostre país són greus per la densitat de població, ja que mentre que a Catalunya els incendis són de centenars o milers d’hectàrees, a Califòrnia actualment s’està parlant de centenars de milers i a Sibèria la unitat traspassa el milió. I per aquesta raó em nego a renunciar a pensar que un altre món és possible i que el canvi climàtic és irreversible. M’agradaria que el debat se centrés no tan sols en reduir les emissions perquè la temperatura mitjana mundial no augmenti més d’1,5ºC, sinó en què hauríem de fer i quants anys tardaríem a disminuir els gasos d’efecte hivernacle perquè la Terra deixés de tenir febre. Llavors seguiríem tenint focs però menys freqüents, menys virulents i amb infinitesimals possibilitats de patir incendis de sisena generació.