Ja n’hi ha prou, de bufetades

Dona amb discapacitat del 87%, no treballa, pensió de 356 euros, mare de dues filles, una d’elles ha heretat la malaltia, tercer intent d’expulsió de casa, l’empresa propietària no s’avé a raons. La presència dels activistes del Sindicat de Llogaters frustra el desnonament, però el temps s’esgota i l’angoixa creix: la pròxima vegada, el jutjat marcarà una data oberta, o sigui que en qualsevol moment de qualsevol dia els agents es presentaran per llençar-les al carrer sabent que estan soles, extraordinària valentia! És el que Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, defineix com una bufetada de realitat que ens impacta en ple rostre, perquè si una família en aquestes condicions mereix un tracte tan inhumà, representa que tots i cadascun de nosaltres estem en perill, només és qüestió de temps, o d’atur, o de manca de salut, o d’aflaquiment físic i emocional, o de mala sort, entesa com una combinació –no casual sinó causal– d’injustícies encadenades. Les dades ho avalen: a Catalunya una de cada quatre persones és pobra, mentre que els rics ho són cada vegada més; així de clar, i no s’hi val a atribuir les desigualtats a la pandèmia, que en tot cas el que fa és exposar-les amb tota la cruesa. Totalment d’acord amb la Taula del Tercer Sector, que reclama al president Aragonès que posi en marxa sense més dilacions el pla de rescat de 700 milions d’euros anunciat en el discurs d’investidura i que en els pressupostos del 2022 es comprometi una inversió en polítiques socials a l’altura de les necessitats reals. Ja n’hi ha prou, de bufetades.