Cremats amb el procés

Els tres partits independentistes amb representació al Parlament van acordar, fa quatre dies, donar dos anys de confiança al diàleg amb l’Estat. Sobren les raons per desconfiar d’aquesta via i, per contra, abunden els elements per sospitar que la mesa respon, per la banda espanyola, a l’estratègia d’anestesiar el procés i omplir-lo de desertors que deixen de creure-hi. Però ERC es va presentar a les eleccions apostant per aquesta sortida al conflicte i milers de ciutadans, amb el seu vot, van traslladar un missatge clar: convé intentar-ho. Les aspiracions de cada banda, en aquesta mesa, transcorren per vies paral·leles. Ni una, ni tres milions de reunions, permetrien trobar el punt d’intersecció. Tard o d’hora es confirmarà el fracàs de la mesa, entès com la impossibilitat d’organitzar un referèndum pactat i d’aprovar una amnistia, però s’equivocarà l’independentisme si creu que no pot perdre uns quants llençols en aquesta bugada. Sobretot si no fa molt bé els seus deures. A la societat catalana es fan visibles persones que estan cremades amb un procés al qual no veuen sortida. El govern espanyol jugarà les seves cartes, que inclouran donar valor als indults, traspassar competències pendents i algunes millores lligades a la butxaca dels catalans. I pot convèncer, entre altres, part de les 700.000 persones que l’independentisme es va deixar pel camí el 14-F. Sobretot si el fracàs de la taula comporta noves guerres dins aquest espai que, alhora, dificultarien el bon govern. Menysprear l’estratègia del PSOE serà un error que l’independentisme pagarà car.