Establiments emblemàtics

Costa acos­tu­mar-se a pas­se­jar pel car­rer Santa Clara de Girona i no salu­dar Josep Maria Noguer, que, si no ate­nia cli­ents, solia estar-se a les por­tes de l’Arme­ria Girona. Fa un parell de mesos aquest emblemàtic esta­bli­ment gironí va tan­car les por­tes després de més de 45 anys d’acti­vi­tat. Els que ja tenim força anys podríem fer una relació d’esta­bli­ments emblemàtics que for­men part del record de la nos­tra memòria infan­til: pas­tis­se­ries, magat­zems de roba, cafès. Tot s’ha trans­for­mat i és llei de vida que sigui així, però el record ens torna la façana del Bar Montaña a la Ram­bla (ofi­ci­al­ment l’Ame­ri­can Bar), del Coli­seo a la plaça de Sant Agustí o del bar de la Penya Doble Set a l’antic Los Bar­ri­les del car­rer Joan Mara­gall on es van reu­bi­car els de la Penya Neu­rastènics, que tant van fer pel caliu del fut­bol d’elit a la ciu­tat i la pro­moció del fut­bol de base. El record d’aquests esta­bli­ments ens porta al de les per­so­nes que els regen­ta­ven i per això l’Arme­ria Girona va lli­gada a Josep Maria Noguer, que va deci­dir abai­xar la per­si­ana per jubi­lació després d’haver-hi entrat com a apre­nent. En recordo unes quan­tes, de boti­gues d’esport, però les pri­me­res van ser les dues arme­ries: l’Arme­ria Girona i l’Arme­ria Alonso a la plaça del Gra. Que­den lluny aquells temps en què un dels pri­mers regals a l’ado­lescència per als que érem de poble era una esco­peta de balins. Per a alguns era un pri­mer pas a les esco­pe­tes de veri­tat. Per a la caça i la pesca calia anar a les arme­ries, que a poc a poc es van con­ver­tir, també, en boti­gues de mate­rial d’esport. Després van arri­bar els grans magat­zems i el canvi en el comerç de casa nos­tra va ser subs­tan­cial i no pre­ci­sa­ment per a bé. Això va por­tar a molts tan­ca­ments de boti­gues i comerços, agreu­jat encara per la com­pra en línia. Ens quei­xem molt, però massa gent ha dei­xat de banda el comerç de pro­xi­mi­tat, la botiga de barri. Ens quei­xem quan ja no hi ha res a fer, també deu ser llei de vida. En tot cas, Josep Maria Noguer va fer molt pel comerç gironí com a pre­si­dent i cap visi­ble durant molts anys de l’agru­pació de comer­ci­ants Girona Eix Comer­cial. No ens hauríem de que­dar només amb el record d’allò que va ser i hauríem de donar suport a la gent que se la juga man­te­nint un comerç o una botiga. En tot cas, ara tro­bem a fal­tar aquell car­tell groc tan emblemàtic que anun­ci­ava l’Arme­ria Girona i la salu­tació dis­creta del senyor Noguer.