Rockefeller i els germans Koala

No era gaire enginyós i no serà recordat com Gila –“que se ponga”– ni com Tip i Coll –“la próxima semana hablaremos... del gobierno”–, però també va tenir el seu regnat a RTVE amb els ninots Monchito, Macario i el voltor Rockefeller, allà pels 70 i 80. El que sí que cultivava amb extremada competència el ventríloc i empresari José Luis Moreno eren les arts del cachondeo cínic, consistent a mostrar-se tal com era –un delinqüent– a través d’aquell cèlebre ocellot alter ego. Hi ha un esquetx en què Rockefeller li canta la corrupció a la cara com a defraudador d’hisenda i contumaç estafador de tothom que trobés pel camí mentre ell es proclama net com una patena. Finalment la justícia dirà, sobre aquest –un altre– conspicu exponent de la cultura del pelotazo investigat per delictes econòmics de moltes xifres i que sembla que està intentant fugir del país per portar la vida ordenada que s’ha preparat fora a consciència de lladre (presumpte, no fos cas). Acaparant també titulars pels seus violents i reincidents robatoris trobem els germans Koala, tan allunyats de despatxos i guants blancs –l’alarma que provoquen és directa, visceral, sense camuflatges–, tan experimentats a rebre patacades a casa i aglutinadors de ràbia contra les circumstàncies i el món, que els pares ensenyen als fills i els germans grans als petits a iniciar-se com a herois de la banda que els atrapa. Llegim trossos de les seves històries i ens adonem que l’únic que s’espera d’ells és que la policia el aparti de la circulació, com ja va fent. La pregunta és com acabarà Rockefeller.