Foc i pluja

El 2009, un número esti­val de la revista nord-ame­ri­cana Mot­her Jones por­tava la foto d’un nen d’uns cinc anys amb un titu­lar que deia: “Voleu que aquest noi sobre­vis­qui?” L’arti­cle que acom­pa­nyava la foto va expli­car que a causa del canvi climàtic, al cap de tres dècades el nen en qüestió viu­ria en una espècie d’infern. Con­fesso que, ales­ho­res, quan a Sibèria encara feia fred i els car­rers de Venècia encara eren secs i l’Antàrtida encara sem­blava eterna, vaig sos­pi­tar que els peri­o­dis­tes de Mot­her Jones n’esta­ven fent un gra massa, de tot ple­gat. Aquesta set­mana, un informe de l’ONU ens ha dei­xat ben clar que s’havien que­dat curts, ja que si no hi ha una reducció dràstica pel que fa a l’ús indus­trial dels com­bus­ti­bles fòssils arreu del pla­neta, els incen­dis incon­tro­lats i les inun­da­ci­ons mor­tals que actu­al­ment estan con­ver­tint els pro­gra­mes de notícies en un subgènere del cinema de catàstro­fes, sem­bla­ran inci­dents menors en com­pa­ració amb els cata­clis­mes que ens espe­ren. De fet, ja hi ha uns quants lli­bres que expli­quen exac­ta­ment què pas­sarà. Segons The Unin­ha­bi­ta­ble Earth (2019), de David Wallace-Wells, si la tem­pe­ra­tura del pla­neta puja més enllà de 2 graus, l’aug­ment del nivell del mar con­ver­tirà zones immen­ses de terra agrícola en espon­ges ple­nes de sal i dei­xarà les ciu­tats de totes les cos­tes sota aigua (Bar­ce­lona inclosa); un aug­ment d’hura­cans des­truirà cases i infra­es­truc­tu­res essen­ci­als; i les seque­res –a més de matar uns 35.000 euro­peus cada estiu i con­ver­tir el hajj a la Meca en un geno­cidi– dona­ran peu a uns incen­dis tro­pi­cals dels quals fugi­ran mili­ons d’insec­tes por­ta­dors de diver­ses malal­ties mor­tals. Si no volem que els nos­tres fills aca­bin aga­fant vapo­ret­tos ves­tits de mos­qui­te­res per anar a llocs de tre­ball sense llum –una pos­si­bi­li­tat ben real– pot­ser hauríem de fer un cop de cap. Al cap i a la fi, ja sabem des de fa temps a qui hem de cope­jar.