Opinió

Un agost de fa 50 anys

L’agost del 1971 es va anunciar que Tom Jones actuaria a la Costa Brava; va trigar 40 anys

El divendres 27 d’agost del 1971, Los Sitios, el diari del Movimiento –del moviment immobilista, valgui la contradicció– publicava a la seva secció estiuenca Costa Brava 71 aquesta notícia: “Tom Jones actuará en la Costa Brava”. I hi afegia: “Actuará a finales de septiembre y cobrará un millón de pesetas, gastos aparte”. En aquell moment, el diari costava 5 pessetes, així que és fàcil deduir que un milió de pessetes era una pasta considerable. La notícia no especificava on tindria lloc aquesta “gala única”, però sí que el cantant gal·lès hi estaria acompanyat “por una orquesta de 30 profesores y 9 técnicos de sonido”. Dos dies després, a la mateixa secció, el periodista Josep Maria Bartomeu, que llavors també dirigia la discoteca Maddox de Platja d’Aro, propietat d’Oriol Regàs, confirmava la notícia –o el rumor– en una columna titulada A la sombra de la costa. Oído en Maddox. “Lo que no sabemos es donde, cuando y como se lo harán los organizadores para cubrir gastos”, deia. Després d’això, mai més se’n va parlar al diari, perquè l’actuació no es va portar a terme. Tom Jones no va actuar a la Costa Brava fins 40 anys després, el 2011 al Festival de Cap Roig, però després va ser reincident: va actuar el 2015 al Festival Castell de Peralada i el 2017 a la Ciutadella de Roses dins del Festival Sons del Món. Als 81 anys, Tom Jones ha publicat fa poc un nou disc, Surrounded by Time, i el més a prop que l’hem tingut aquest estiu ha estat a Marbella.

Aquell agost de fa 50 anys va ser també el mateix en què, com també ho reflectia Los Sitios, Salvador Dalí preparava la gravació d’un disc –un doble LP, s’especificava– on l’artista figuerenc cantaria “si Dios no lo remedia” a partir de música clàssica progressiva composta per “un compositor nord-americà, del qual ignoro el nom”. I va ser l’estiu en què Julio Iglesias va tornar a actuar –ho havia fet ja l’any anterior– al Sarabande Club de l’Hotel Cap sa Sal de Begur (“Tienes una gran suerte, amigo, por ser de aquí y vivir en la Costa Brava”, deia a Bartomeu en una entrevista) i també l’estiu en què la bailaora Micaela Flores Amaya La Chunga, que llavors regnava a la Costa Brava, va anunciar una retirada momentània per problemes d’esquena. I a la ràdio sonaven Tony Ronald (Help), Peret (Borriquito) i Brown Sugar, de The Rolling Stones, que aquell estiu del 71 estaven gravant Exile on Main St. al sud de França.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia