Ens trenquen l’eix

L’encadenament de fets en el calendari ha estat vertiginós. Tant, que no pot ser casualitat. El 21 de juny, el Consell de Ministres va aprovar els indults que convertien nou presos de consciència, la majoria membres del govern d’una –efímera– República Catalana, en un grapat de polítics autonòmics de dos partits enfrontats que comparteixen i competeixen pels privilegis de l’administració autonòmica. Aquest mateix mes de juny, en paral·lel a la concessió dels indults, AENA llança una proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat que fractura la política catalana en diversos plans. Des d’aquell moment, el debat ja no és independència sí o no, ni tan sols les discrepàncies tenen a veure amb qui ha de decidir el futur de les infraestructures d’aquest país. No. La qüestió, ara, és determinar si aquesta ampliació decidida des de Madrid és prou verda i sostenible. Mentrestant, l’ampliació de Barajas –bastant més cara– no genera cap mena de debat. Passa el mateix amb el projecte de Jocs Olímpics d’Hivern, que plantegen –sospitosament– el mateix horitzó temporal que l’aeroport del Prat: 2030. En un projecte i l’altre la decisió es pren des de Madrid, en ambdós casos la resolució material està molt lluny en el temps i, finalment, totes dues propostes desplacen l’eix de la controvèrsia a qüestions ecològiques i de sostenibilitat que trenquen per la meitat el bloc independentista. Però que –casualitat?– deixen intacte el front espanyolista, amb el PSC, Cs, el PP, Foment i les grans empreses de l’Íbex perfectament arrenglerades. Com sempre. Per si fos poc, faltava l’adeu de Messi i l’enfrontament del Barça amb LaLiga. Una confrontació políticament innòcua perquè el FC Barcelona té com a company de viatge el Reial Madrid en una qüestió de simple repartiment dels recursos que genera el futbol. En definitiva, queda clar que des de Madrid s’injectaran tota mena de controvèrsies que trenquin l’eix nacional. I el neoindependentisme amansit s’hi afegirà amb entusiasme.