L’esperit del Tren Petit

Aquests dies de tanta afluència de trànsit, tot circulant per les carreteres del Baix Empordà, veig clarament que caldria trobar alguna solució a les aglomeracions de vehicles, les quals van a més cada dia que passa. La Costa Brava en general és una de les zones de Catalunya que, tot i ser de les més poblades, no tenen cap més mitjà de transport terrestre que no sigui els vehicles particulars o els autobusos. En aquest sentit, la proposta de l’associació Per a la Promoció del Transport Públic (PTP) d’establir un ferrocarril que, donant la volta a l’anella de les Gavarres, connectés les principals poblacions de la Costa Brava centre amb Girona, és més que oportuna (malgrat que reiterada, perquè ja hi ha antecedents de projectes al respecte que, val a dir, van passar sense pena ni glòria). Parlem d’unir, amb Girona i entre si, una zona de prop de 100.000 habitants, als quals s’hi hauria d’afegir una part dels milers de turistes que visiten les diferents poblacions de costa. Molts anys enrere, la zona estava connectada amb el mític Tren Petit, que va fer el servei del 1887 al 1956 (encara s’hi conserven algunes petites estacions al llarg del trajecte).

Recuperar l’esperit i el traçat d’aquell petit ferrocarril és una bona pensada, salvant les diferències tecnològiques, és clar, perquè allò era un tren de txu-txu, adequat al seu temps (els meus pares m’explicaven que a la pujada de Cassà de Pelràs tenien temps de baixar del tren i agafar figues de les figueres del camí sense que la màquina s’aturés, de tan a poc a poc que anava). Seguir la idea i adaptar-la a les necessitats actuals no és cap bogeria, tenint en compte que es tractaria d’una alternativa sostenible a la constant circulació per carretera.

Un dels dubtes que poden sorgir, davant d’aquest projecte, és si la inversió en la nova infraestructura es veuria compensada per un ús regular del servei per part dels habitants de la zona, que no hi estan acostumats. Bones màquines, vagons còmodes, una freqüència de pas adequada, durada raonable dels trajectes i ubicacions correctes de les estacions, amb grans aparcaments al costat, serien factors que convidarien a utilitzar la línia. I, si no, que els responsables de tirar endavant el projecte ens preguntin. Quedarien sorpresos de la demanda que hi hauria.