Raça humana
Mèxic mata el seus periodistes
Quan és notícia el fet de donar notícies, malament rai! Cada any Reporters Sense Fronteres informa dels professionals represaliats en l’exercici del seu ofici, prerrogativa imprescindible per al funcionament democràtic. El 2020: 50 assassinats –32% en zona de conflicte, 68% en països en pau–, 387 empresonats, 54 segrestats i 4 desapareguts. Darrere els crims i l’omertà hi ha punyents investigacions sobre la corrupció i les connexions entre governs i grups paramilitars, entre policies i narcotraficants, sobre el segrest i venda de nenes i l’explotació sexual, hi ha crítica política i denúncia dels drets humans vulnerats. La periodista mexicana Azuzena Uresti ha rebut amenaces de feminicidi de part del Càrtel Jalisco Nova Generació i el president López Obrador s’ha afanyat a assegurar que es garantirà la seva seguretat. Francament no m’ho crec, perquè en aquest país, un dels més mortífers del món per a qui es dedica a la comunicació, la teranyina de violència i impunitat afavorida per les mateixes autoritats –que hi entren o per por o per sucar-hi pa– és espessa i potent, totalment immune a renyines de saló, i que el mateix president desqualifiqui cada dia la premsa en les seves mañaneras no dona el millor missatge. Vam conèixer Yaneli Fuentes, del Diario Alternativo de l’estat de Guerrero, i Patricia Mayorga, del setmanari Proceso de Chihuahua, acollides temporalment a Barcelona per un programa de protecció. Molt valentes: davant les seves fonts, que són les víctimes, no poden tapar les orelles, ni els ulls, ni la boca. Però les tapen a elles.