Menors expulsats a banda i banda

El Marroc els va animar a marxar i, entre el 17 i el 19 de maig, 1.108 menors van creuar feliçment la frontera del Tarajal amb els mitjans de comunicació convocats per escampar arreu l’abast d’una crisi política i diplomàtica iniciada quan el líder del Front Polisario, Brahim Gali, va rebre tractament mèdic a Saragossa. L’escriptora Najat el Hachmi va denunciar aleshores amb contundent claredat “les elits extractives i carnívores” d’un règim que “devora el seu propi poble” i la utilització espúria que un “monarca que viu en l’opulència medieval i reprimeix amb duresa salvatge qualsevol temptativa de rebel·lió” fa dels seus ciutadans, als quals “maltracta i expulsa”, a la vegada que cínicament reclama les remeses de la diàspora com a èxit personal. Respecte als menors, El Hachmi va lamentar que s’hagués convertit les seves expectatives en “espectacle” –amb tractament “lacrimogen” en alguns casos– i no s’analitzés l’escandalós drama de “famílies senceres sense futur carregant el projecte migratori damunt els seus fills”. Des de dijous que se’ns informa que Rabat i Madrid tornen a ser amics i des de divendres, que ells en paguen de nou el preu: són repatriats de 15 en 15 de forma il·legal –se’ls hauria d’escoltar un per un i oferir-los assistència lletrada– i humanament inadmissible al país que ara diu que sí que els vol però no els estima, ni els cuida ni els protegeix i això tot i que molts han sol·licitat asil. Nens i nenes amunt i avall, expulsats a banda i banda per raons estratègiques i quan convé d’amagat? No, no podem caure al mateix nivell.