Fal·lera prescriptora

Vivim un estiu d’anul·lar viat­ges o tro­ba­des amb amics perquè sem­pre n’hi ha un o altre que està pas­sant el virus, fa qua­ran­tena o no acaba d’estar fi. Sort que a casa nos­tra és fàcil escam­par la boira, des­co­brir mons nous o retro­bar vells cone­guts, si és que toca refer plans.

Colera és un poble d’atrac­tiu poc apa­rent, que cus­to­dia les millors plat­ges i parat­ges natu­rals de la Mar d’Amunt: la d’en Goixa, la Rove­llada, els racons de Cap Ras, la llarga de Gar­bet o la recòndita Car­bassó. Cal reca­lar a l’hos­tal Tot­Som­Pots. Men­jar-hi un bon arròs, és un acte que et recon­ci­lia amb el supo­sat plat estel·lar de la costa. Sobre­tot si l’acom­pa­nyes amb vi o cava del Celler Hugas de Bat­lle, que va recu­pe­rant les vinyes de la vall. I si voleu art, les pro­pos­tes de la Gale­ria Hori­zon en seran les postres ide­als.

Pujar a Cam­pro­don et recon­ci­lia amb l’esti­ueig de mun­ta­nya. Arri­bar al pla de Cal Magre o seguir el riu Car­bo­ners amunt són opci­ons que fan rodó si a mitja tarda et pas­se­ges per la urba­ni­tat del car­rer València. Acull un bon reguit­zell de boti­gues i locals com ara la pas­tis­se­ria Pujol, el Pub 2000, la lli­bre­ria Anglada o l’inver­sem­blant Museu de la Reti­rada, que va ser notícia perquè van acu­sar els seus pro­mo­tors de tinença d’armes. Des de fa temps a la fines­tra hi ha un rètol defi­ni­tiu: “Horari: Obro i tanco quan puc.” Just al por­tal del cos­tat on hi havia hagut el rellot­ger Pla­nas, i per vin­cle de família, ha obert gale­ria l’artista ucraïnès gironí Evdokim Pere­valsky, on pinta i exposa les seves obres de títols sug­ge­ri­dors com ara Rap­sody in blue, Teu­lats de França o Mar de nit. Serà un dels nous impres­cin­di­bles del car­rer.

Si us cal una dosi d’Empor­da­net, feu cap a Fon­teta, on fan els recuits que li han donat la fama i amb un nou res­tau­rant que jus­ti­fica abas­ta­ment la visita: Saó, del xef Vicenç Fajardo. Cal un tomb al local del car­rer Empordà 10, on les gale­ries Joan Prats, Nogue­ras­Blanc­hard i Bom­bon Pro­jects hi expo­sen Wifredo Pri­eto, Pere­jaume, Jordi Mitjà o Rosa Thar­rats.

Qui no es vul­gui moure de Girona, que faci una ves­prada al Mira­dor de Can Pi, un res­tau­rant camí de Sant Miquel, d’equip jove i pro­fes­si­o­nal. Fan cuina medi­terrània amb un toc de plan­tes sil­ves­tres. Al ves­pre, es pot fer un beure o un sopar de tapes amb música.