Sempre m’ha meravellat la capacitat d’una gallina de pondre un ou cada dia. Que un animal que pesa entre dos i tres quilos pugui engendrar un aliment tan extraordinari –i fins ara barat– és un d’aquells prodigis que mai valorarem prou bé. Fins a l’adolescència, que vam haver de canviar de casa, teníem mitja dotzena de gallines, i una de les coses que més m’agradaven era anar a veure si hi havia ous a la niera. Amb els anys un dels somnis més recurrents que he tingut és visualitzar aquells pals del galliner sota l’escala, sense gallines ni ous! Temps abans, quan el pare era jovenet i vivien en una casa de pagès de Cassà, van perdre una gallina i ell va ser l’encarregat de cercar-la i la va trobar en un mas veí. Per poder-la recuperar va haver de pagar la dispesa dels dies que l’havien tingut, la qual cosa mostra la cobdícia d’alguns humans, ja que en aquella època les granges ni existien i l’aviram menjava en llibertat les sobres i el que trobaven pel terra, i ben just que els donessin un xic de blat de moro. Parlant d’ous, he recordat que els científics van concloure que primer va ser l’ou que la gallina! Ara, la polèmica generada a partir de l’encariment del preu dels ous (segons l’OCU, han pujat un 25% en quinze dies), ha fet reviure un decret del 2014 que obliga a inscriure les gallines per a ús particular en el Registre d’Explotacions Ramaderes, encara que només siguin tres i per a autoconsum. Fa unes dècades als pobles gairebé tothom tenia gallines per pondre o, quan esdevenien lloques, per covar els ous fecundats per criar o vendre bons pollastres per les festes. Amb la modernitat van anar desapareixent els galliners i, segons on vius, ja ni se’n poden tenir, tot i que al barri de Montjuïc de Girona fa poc una veïna va guanyar un plet al·legant que les gallines són animals de companyia. Serveixin aquestes ratlles per reivindicar les gallines que no necessiten el gall per pondre ous i recordar que en el món hi ha més gallines i galls que humans. La normativa permet tenir un màxim de 30 gallines a casa. Tenint en compte que ens controlen fins al color de la veta dels calçotets, potser és hora de tornar a muntar galliners i almenys els ous i les seves proteïnes i calories seran ben nostres. Registrats, això sí!