Opinió

Raça humana

La nena no es tapa perquè vol

Una nena de 9 anys amb hijab, mocador negre ajustat al cap i al coll, asseguda amb timidesa, no juga ni diu res si abans un adult no li ha dirigit la paraula, pregunto al pare si tan petita ja ha pres la decisió de tapar-se. Ell m’explica amb indulgència que ara és el moment d’agafar-ne el costum, que quan creixi es tornarà presumida com les blanques, i costarà més que se’l vulgui posar. Visca la llibertat d’elecció! Un hijab, un niqab i un burca no són peces de roba que mereixin la nostra consideració acrítica com a legítima creença o com a respectable manifestació d’un dret cultural; tampoc són cap moda frívola o innòcua per més que el déu del negoci comercialitzi dissenys fashion com a signe de tradició modernitzada i adaptada als temps. No, són codis de vestimenta femenina –als homes no els afecta– amb una significació ben precisa: marcar la desigualtat i la submissió de la dona d’acord a una aliança molt ben travada entre patriarcat i religió –que no és exclusiva de l’islam. No tinguem por de dir-ho clar, com ho diuen escriptores de la talla de Nawal el-Saadawi, Wassyla Tamzali, Mimunt Hamido, Najat El Hachmi, Násara Iahdih i Nazanin Armanian i estem alerta de no caure en el relativisme cultural a casa nostra mentre ens esgarrifem pel sofriment de les afganeses. Atenció amb la mala consciència occidental que l’islamisme polític estimula hàbilment perquè practicant un antiracisme malentès podem ser còmplices del masclisme més cruel. Les nenes de 9 anys no escullen tapar-se lliurement. Volem el mateix per a les nostres filles?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.