“Demano opinió i faig el que vull”

Quan la Mai arriba, alguna cosa és a punt de pas­sar. Sem­pre. És com un volcà en actiu: idees, pro­jec­tes, som­nis. Fan­ta­sies, emo­ci­ons, il·lusi­ons. Sem­pre és la pri­mera d'arri­bar i l'última a mar­xar. Sem­pre a punt. Sem­pre cre­a­tiva. Sem­pre gene­rosa. Sem­pre bri­llant, posi­tiva, incan­sa­ble. La Mai mai té un mai.

Guió, guió, guió. És intuïtiva i ins­tin­tiva: Sem­pre sap abans que allò sigui. Té un meca­nisme men­tal i una sen­si­bi­li­tat espe­cial que li per­met expli­car coses amb imat­ges d'una manera única i amb una per­so­na­li­tat que s'escampa per tot allò que toca: Amb pro­gra­mes com Silenci?, Colors i Bes­ti­ari ha creat un llen­guatge visual amb firma i s'ha for­jat una incon­tes­ta­ble car­rera de pres­tigi. En què creus que ets més bona? Expli­cant coses a través de les emo­ci­ons. El llen­guatge no ver­bal diu molt més de les per­so­nes que qual­se­vol frase ben dita. Hi ha qui diu que peques de super­fi­ci­a­li­tat? I jo sem­pre dic el mateix: dar­rere un pla bonic o un zoom deter­mi­nat, sem­pre hi ha una intenció. No exis­teix el perquè sí: tot està pen­sat. I no em canso de repe­tir-ho: el més impor­tant sem­pre és 1)un bon guió, 2)un bon guió, 3)un bon guió.

23 anys després: La Mai és impre­vi­si­ble fins i tot per a ella mateixa. Té una capa­ci­tat bru­tal per sor­pren­dre's i 23 anys després segueix con­ser­vant la il·lusió, les ganes i la curi­o­si­tat del pri­mer dia. En tot ets tan pas­si­o­nal? Sí. Amb la pare­lla, la família, els amics. En pre­pa­rar un viatge, fer una casa, un sopar. Totes les fei­nes poden ser artísti­ques? Sí. Si ets capaç de gene­rar emo­ci­ons amb el que fas, estàs fent art. Un cafè ben fet i ben ser­vit pot arri­bar a emo­ci­o­nar.

3, 2, 1, rodant: No guarda cap cinta del que ha fet, ni cap premi que ha gua­nyat. Sem­pre mira enda­vant. Què et queda per fer? Massa coses per tan poc temps. Una assig­na­tura pen­dent? Rodar una pel·lícula. Quin és el futur de la tele? La pro­gra­mació a la carta. Està tot inven­tat, ja? No. Encara es poden crear coses. Com? Mar­cant la diferència amb la manera de pre­sen­tar els con­tin­guts. Refor­mu­lant for­mats, donant la volta a les coses. Hi ha alguna cosa de la tele actual que era­di­ca­ries? No. Hi ha d'haver de tot. Jo odio les pro­hi­bi­ci­ons.

7 minuts: La Mai és efer­ves­cent i bom­bo­lle­jant: com un ven­ti­la­dor dins d'una banyera. Pot fer més de 6 coses a la vegada i té una ima­gi­nació des­bor­dant. Què és el més gran que has ima­gi­nat? El for­mat de Somi­ers. Als som­nis la ima­gi­nació és il·limi­tada, tot és pos­si­ble. I el teu somni més bèstia? Volar: Un símptoma de feli­ci­tat. Ho ets? Sí. Sóc molt feliç.

opi­ni­ons i acci­ons: Cada dia és un gran dia. I en cada pro­jecte, s'hi deixa la pell. No creu en la sort, la seva és l'escola del tre­ball i de l'esforç. És pro­ta­go­nista sense voler ser-ho i una líder par­tidària del tre­ball en equip. Com es diri­geix un pro­jecte? Sent com ets, no enga­nyant, con­ta­gi­ant entu­si­asme, escol­tant la gent i sent molt tole­rant. Alguna cosa més? Dema­nant opinió. Jo demano opinió a tot­hom, i després faig el que em dóna la gana. Però m'agrada saber què pensa la gent, des de l'aju­dant de pro­ducció al res­pon­sa­ble d'ambi­en­tació. Fem tele per a un gran públic, no només per a cum lau­des.

Missió impos­si­ble: I quan arri­bes a casa, ets tan cre­a­tiva com a la feina? Sí, encara que m'agra­da­ria ser-ho més. I com es com­pa­gina una feina sense hora­ris amb la res­pon­sa­bi­li­tat de ser mare de 3 fills? Tra­ient hores al sofà, al Face­book, als amics i al car­rer. No sé “no fer res” i no suporto el gan­du­lisme. Sem­pre en mode on i a punt per al que sigui, això és la Mai. Una ama­nida, un salmó i un gelat de xoco­lata i arri­bem al final de l'entre­vista. Només queda una última pre­gunta. I no cal res­posta: Mai, aquesta entre­vista, gaire impar­cial no que­darà, oi?