Sense vida no hi ha negoci

És ben curiós que davant la nova tragèdia ecològica que està patint el mar Menor, el president de Múrcia acusi el govern de l’Estat d’inactivitat i demani la declaració de zona catastròfica, quan el desastre està provocat per l’activitat econòmica propera, descontrolada i reiterada des de fa dècades. També reclama més competències, tot i que el PP que governa la comunitat des del 1995 no ha tramitat cap dels 800 expedients instruïts per la fiscalia o per Seprona per aclarir responsabilitats i aturar el desastre. La part visible són els peixos asfixiats dins de l’aigua –fins a 4,5 tones aquesta vegada–, darrere la qual trobem una metàfora dels temps actuals: la batalla entre ecologia i compte de resultats, que al final perden tots dos perquè sense vida no hi ha negoci, i la prova en són els turistes que fugen de les platges tancades. El mar Menor és víctima de l’especulació que ha convertit la Manga en una còpia dolenta de Miami. Estem parlant de poca o nul·la planificació urbanística, xarxes de sanejament mal dissenyades i pressió de l’agricultura intensiva del Campo de Cartagena que ha contaminat el terreny i les aigües subterrànies amb els nitrats dels fertilitzants que desemboquen a la llacuna i generen eutrofització (gran concentració de nutrients que fa créixer el fitoplàncton i provoca la disminució de l’oxigen). Davant la manca de voluntat real per revertir la situació, una iniciativa legislativa popular pretén dotar l’espai de personalitat jurídica perquè els representants legals defensin els seus drets en els tribunals i deixi de ser l’abocador de la mort.