Escac a Llarena

Poc es pen­sa­ven el jutge Lla­rena i els seus nom­bro­sos acòlits que, qua­tre anys i una cor­rua d’emis­si­ons i reti­ra­des d’euro­or­dres després –amb un ter­mini teòric de reso­lució de 60 dies–, no hau­rien pogut extra­dir ni un sol exi­liat per l’1-O i rebrien bufe­tada rere bufe­tada de les instàncies inter­na­ci­o­nals. L’última, ahir, de la justícia esco­cesa, que va rebut­jar lliu­rar Clara Pon­satí per un fet tan pal­mari com que ja no viu al país. La notícia en rea­li­tat és que si ara Lla­rena vol pros­se­guir la per­se­cució haurà d’acu­dir a la justícia belga, que ja va arxi­var l’euro­or­dre de Puig per vul­ne­ració de drets fona­men­tals. Faves comp­ta­des, doncs. La par­tida exte­rior con­ti­nua, però la justícia espa­nyola està en escac i l’exili ja rumia el pro­per movi­ment per tom­bar-la. Atents.