Menys alumnes a les aules

El curs comença marcat de nou per la pandèmia i, en termes generals, res a dir respecte a les mesures acordades pel ministeri i els diferents departaments d’Ensenyament; l’any passat van tenir un nivell alt d’efectivitat per a la protecció d’alumnes i docents i els contagis als centres van ser mínims. Aquest any l’objectiu és garantir la plena presencialitat i això és positiu, però hi ha un aspecte que reconeixem que no ens agrada perquè, més enllà que la situació sanitària ho permeti, no s’encamina cap al tipus d’educació inclusiva i de qualitat que volem i que continua sent un repte. Es tracta de l’augment de les ràtios a les aules: de facto es pot passar a 25 per a infantil i primària, a 30 per a secundària i a 35 per a batxillerat, com en els temps hereus de les retallades. És cert que cada comunitat aplicarà els propis criteris i que per contractar nou professorat no mancarà pressupost: la ministra Pilar Alegría ha confirmat que entrant al setembre es lliurarà el 70% dels 13,4 milions d’euros dels fons europeus i ha instat perquè s’aprofitin per a la millora del sistema i per cobrir les seves necessitats i donar-li un bon impuls. Per ara València, Andalusia i Madrid han anunciat que incrementaran la plantilla; segur que Catalunya també i la resta de territoris. Però a quin nivell? Suficient per no massificar les classes? És obvi que com més alta és la ràtio més difícil –o impossible– és per al mestre atendre de manera personalitzada l’alumnat tenint en compte a més la diversitat existent, que ha d’esdevenir un valor i no un problema. Ja veurem en què s’inverteixen els recursos!