‘Adieu Philippine’

Aquella mirada a càmera de Harriet Andersson (que es converteix en una mirada als espectadors que la mirem) a Un estiu amb Mònica (1953) va fascinar els joves cinèfils que van esdevenir els directors de la nouvelle vague. Tant va ser així que molts dels seus actors/personatges també ens miren. Com ahir apuntava, Jean Vigo em duia cap al seu admirador Truffaut, que a Les 400 coups (1959) homenatja el film de Bergman amb un cartell amb la seva actriu abans que Antoine Doinel ens miri quan, al final, arriba al mar. Truffaut ja havia fet que Bernardette Lafont mirés a càmera al curt Les mistons (1957), en què un grup d’adolescents segueixen “enamorats” els moviments de la jove Bernardette (com s’anomena la seva intèrpret) durant uns dies d’estiu.

De fet, no he pogut evitar passar per Truffaut abans d’arribar a Adieu Philippine, pel·lícula de Jacques Rozier que faig present en aquestes ombres a partir del suggeriment del meu amic Àngel: “És plenament d’estiu, una de les expressions més joioses de la nouvelle vague i em sembla força oblidada.” En la presentació del film a la Quinzena de Realitzadors del 1962, Godard va dir una de les seves sentències: “Qui no hagi vist Yveline Céry ballar un txa-txa-txa amb els ulls cap a la càmera, ja no pot permetre’s parlar de cinema a Canes.” Yvéline Céry (Liliane) no havia fet abans cap pel·lícula ni va fer-ne cap altra. Tampoc Stéfania Sabatini (Juliette) i Jean-Claude Aimini (Michel), que completen un triangle en estat de gràcia juvenil. Elles aspiren a ser models. Ell és un càmera de televisió. Es coneixen a París i se’n van cap a Còrsega, on gaudeixen de l’estiu mentre juguen, flirtegen, potser s’enamoren. Plens de vitalitat, també ho estan de dubtes, contradiccions, incerteses. Quan l’estiu acabi, Michel, reclutat com a soldat, haurà de marxar forçosament a Algèria. És així com l’ombra de la guerra i de la mort passa per aquest film lluminós i encantador. Parlant d’ombres, acabarem amb una revisió de Mort a Venècia. Demà: The Most Beautiful Boy in the World (Kristine Lindtrom, Kristian Petri, 2021).