Prioritats

Els pro­gra­mes dels par­tits polítics es dis­tin­gei­xen prin­ci­pal­ment per les pri­o­ri­tats que donen als dife­rents temes. Si miren el pro­grama d’un par­tit con­ser­va­dor, hi tro­ba­ran que les referències als pro­ble­mes soci­als figu­ren cap al final. En canvi, si miren el pro­grama d’un par­tit d’esquer­res, els pro­ble­mes soci­als figu­ren en pri­mer terme. És veri­tat que alguns temes mit­ja­na­ment secun­da­ris no hi són en cap dels dos pro­gra­mes, però els que tenen un pes específic ten­dei­xen a ocu­par llocs antagònics en els dos pro­gra­mes.

Ara vol­dria esmen­tar els pro­gra­mes dels par­tits polítics a casa nos­tra. Els d’esquer­res, començant per Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya, estan dedi­cats espe­ci­al­ment a tre­ba­llar sobre el procés i la pròxima taula de nego­ci­ació amb el govern espa­nyol. En defi­ni­tiva, posen en pri­mer terme els pro­ble­mes polítics i dei­xen en segon o ter­cer lloc els pro­ble­mes econòmics. Espero que amb el nou govern l’eco­no­mia recu­peri una part del seu valor. Encara no puc enten­dre com el govern ante­rior no va dedi­car ni una paraula al canvi de seu d’empre­ses cata­la­nes i espe­ci­al­ment al canvi de seu i dels prin­ci­pals exe­cu­tius de la Caixa de Pen­si­ons.

Pas­sem a l’altre cos­tat: els par­tits polítics con­ser­va­dors, en els quals se sen­ten repre­sen­ta­des les patro­nals dels empre­sa­ris, tenen com a prin­ci­pal pre­o­cu­pació l’eco­no­mia i la bona marxa de les seves empre­ses. El pre­si­dent del Foment del Tre­ball Naci­o­nal, ha dit sovint que els empre­sa­ris no han de pren­dre posi­ci­ons polítiques, una afir­mació que no com­par­teixo gens, ja que és com afir­mar que un defensa del Barça no s’ha de pre­o­cu­par per si els davan­ters fan gols.

Soc his­to­ri­a­dor de l’eco­no­mia i és lògic que pensi en el que feien els nos­tres polítics durant el segle XIX i prin­ci­pis del XX. Fran­cesc Cambó era una home interes­sadíssim per l’eco­no­mia i els empre­sa­ris par­ti­ci­pa­ven en les elec­ci­ons per a dipu­tat a les Corts espa­nyo­les amb el propòsit de defen­sar els interes­sos de les seves empre­ses. Enric Prat de la Riba, quan va ser pre­si­dent de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, va por­tar la línia telefònica a Cas­tell­terçol, on havia nas­cut. Un cop vaig anar a aque­lla població per par­lar de l’il·lus­tre polític i vaig com­pro­var amb gran sor­presa que cap dels set o vuit con­fe­ren­ci­ants que m’havien pre­ce­dit no havia men­ci­o­nat l’arri­bada del telèfon a Cas­tell­terçol gràcies a Prat de la Riba. Con­si­de­ren vostès que el telèfon no és una cosa impor­tant? Con­si­de­ren que és una mesura econòmica o política? En aquells anys, la majo­ria dels polítics naci­o­na­lis­tes cata­lans van saber com­bi­nar les acti­vi­tats econòmiques i polítiques. Un dei­xe­ble de Cambó va ser, fins i tot, gover­na­dor del Banc d’Espa­nya, tot i que només ho fos qua­tre dies, però posa en evidència que hi havia gent de la Lliga Regi­o­na­lista que estava dis­po­sada a aga­far càrrecs de pura acti­vi­tat econòmica.

Els sin­di­cats i gent d’esquer­res no donen gaire importància als pro­ble­mes econòmics, com si no fos­sin cosa seva. Qui són els mem­bres dels sin­di­cats que podrien ocu­par càrrecs minis­te­ri­als si hi hagués un govern d’esquer­res que volgués incloure’ls? A qui tenen perquè estudiï la modi­fi­cació del sis­tema econòmic actual i la des­a­pa­rició del capi­ta­lisme? No conec la res­posta i em pre­o­cupa, ja que aquesta sepa­ració entre política i eco­no­mia la trobo molt nega­tiva.

L’eco­no­mista Ramon Trias Far­gas va par­lar de l’asfíxia finan­cera a què estava sot­mesa Cata­lu­nya. Si Espa­nya ens donés demà la inde­pendència, el govern català es tro­ba­ria que governa un país sense cap enti­tat finan­cera, amb mol­tes mul­ti­na­ci­o­nals esta­bler­tes i alguna mul­ti­na­ci­o­nal de but­xaca pròpia, una eco­no­mia diver­si­fi­cada però sense grans empre­ses pròpies i amb una borsa de segona divisió que cotit­za­ria les acci­ons d’altres bor­ses. M’ente­nen?