Nuclears, no, gràcies?

El juliol passat es commemoraven els 45 anys de l’ocupació dels Aiguamolls de l’Empordà. Un grup d’activistes es van plantar davant de les màquines que hi pretenien construir una macrourbanització. Eren una colla de joves inquiets, amants dels ocells, preocupats per la preservació del medi natural, sense una ideologia al darrere, sense recursos, sense el suport de cap organització ecologista, ni política. Tenien, però, el ferm convenciment que s’havien de protegir, les zones humides de l’Empordà. Aquest afany els va portar a iniciar una campanya que en poc temps va aconseguir complicitats arreu del país i d’Europa, i va mobilitzar centenars de persones. Van aconseguir vèncer els promotors de la urbanització Port Llevant i els grups econòmics de Cadesbank i Banco de Madrid, que hi havia al darrere. Moltes vegades m’he preguntat si avui seria possible aquella aventura que va esdevenir un projecte d’èxit, amb la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. No dubto gens ni mica de la fermesa dels activistes d’avui que lluiten per salvaguardar el medi i el nostre patrimoni natural. Ni tampoc de plataformes tan potents com Salvem l’Empordà o SOS Costa Brava, que aplega més de vint entitats que lluiten des de fa temps per aturar alguns projectes urbanístics de la Costa Brava o els que es mobilitzen per aturar projectes com els parcs eòlics marins de Roses o els de l’Albera. En teoria, avui hauríem de tenir una democràcia més consolidada que quaranta-cinc anys enrere, amb uns poders polítics, socials i econòmics més sensibles en la defensa del territori, just quan ens trobem en ple debat sobre l’alarma pel canvi climàtic. Lluny d’això, veig poders econòmics desbocats, amb la idea que tot s’hi val per aconseguir els seus objectius, amb moltes connivències, quan no corrupteles, d’alguns poders polítics i institucionals, que els aplanen el camí. Alhora veig que els moviments de defensa del territori no aconsegueixen prou suport social, i en conseqüència tenen menys capacitat de mobilització. A tot això, en algunes reivindicacions sembla que hi ha contradiccions, ja que ha de ser molt difícil que aquella generació que tant es va mobilitzar, i que s’aplegava rere el lema de “Nuclears? No, gràcies” i reclamava energies alternatives, avui es mobilitzi contra els parcs eòlics, que era el que reclamaven fa quatre dècades, com a alternativa a les nuclears.