El desgavell de l’ampliació de l’aeroport

Si una cosa comença malament, acaba pitjor. Quan dies enrere el vicepresident Puigneró va anunciar l’acord entre els governs català i espanyol per tirar endavant l’ampliació de l’aeroport del Prat –amb la promesa d’una inversió de 1.700 milions d’euros per part de l’Estat–, va quedar clar al mateix temps que el projecte era lluny de tenir el consens del territori. Just un mes després de l’anunci, però, aquests darrers dies ha quedat clar que de consens tampoc n’hi havia dins el mateix govern, que havia arribat a anunciar que alguns dels seus membres probablement s’hi manifestarien en contra i assistirien a la protesta convocada per a mitjan d’aquest mes. Una situació certament insòlita, per més que el projecte estigui encara en fase embrionària i que el que es discutia a hores d’ara era l’afectació que l’ampliació tindria finalment sobre l’espai de la Ricarda.

La ministra de Transports, Raquel Sánchez, però, va anunciar ahir unilateralment que, vistos els desacords, suspèn el projecte i la inversió perquè, segons ella, no té prou suport públic de la Generalitat. Un anunci precipitat –potser tant com ho va ser el primer– però, que en tot cas, posa de manifest qui té la paella pel mànec i qui decideix i com les inversions que es fan a Catalunya. Perquè la ministra no va pas apel·lar al consens, ni va obrir cap diàleg nou per debatre a fons amb els afectats i usuaris un projecte que certament genera dubtes sobre la seva necessitat i el seu impacte: simplement, la ministra va anunciar –ves a saber si com a mesura de pressió– que l’Estat suspèn la inversió.

Caldrà analitzar amb calma les conseqüències d’aquest joc dels despropòsits, d’uns més que dels altres, i de com afectarà aquesta decisió –i la forma com s’ha explicitat– les relacions internes del govern català i les del govern de la Generalitat amb el govern de Pedro Sánchez, que parla constantment de l’agenda del retrobament però no sembla aplicar-la.