Obren la porta del feixisme

El 29 de maig, a la platja del Somorrostro de Barcelona, van apallissar un grup d’homosexuals; el 3 de juliol van assassinar a la Corunya i amb gran acarnissament Samuel Luiz. Hi ha grups organitzats que a les nits surten a caçar qui no els plau per la seva orientació sexual. Les agressions homòfobes es repeteixen justament quan les enquestes situen l’Estat al capdavant dels drets LGTBI i la integració en la diversitat. Però aquestes agressions no es produeixen perquè sí; al darrere hi ha molta fressa política. Què es busca amb la implantació del vet parental? Amb els missatges que acusen el col·lectiu de pederàstia? Amb les campanyes contra el matrimoni entre persones del mateix sexe? Diria que rearmar part de la població que, esperonada per l’extrema dreta de Vox i amb la connivència de la dreta extrema del PP, surt al carrer a fer guerra. Ho vesteixen de legitimitat moral i les hordes es veuen com guerrers purificadors i restauradors de l’ordre natural de les coses, però en realitat els mou una molt ben pensada estratègia contra lleis progressistes enfocades a la diversitat i la igualtat. Protegits per certes institucions que presenten els diferents com una amenaça latent, alguns d’aquests col·lectius han fet de l’odi una justificació de la violència i generen incidents diaris per crear un clima de por i d’alarma social que porti a la clàssica intervenció d’un poder fort –autoritari, feixista– en aquest cas per tornar a l’Espanya eterna que tant mal ens ha fet. Exagero? Pensem cap on s’està decantant el debat: cap a l’entelèquia de la seguretat contra els drets de les persones.