Refer

Després de la desfeta, refer. Aquesta és la lliçó que projecta cada any, des que es va instituir com a Diada Nacional, la data de l’11 de setembre. L’endemà es va haver de tornar a obrir, tornar a treballar, això sí, si tenies la casa dempeus o no te l’havien ocupada les tropes borbòniques. Passava amb les cases emblemàtiques que van ocupar les noves autoritats, li va passar a Joan Kies, el cònsol holandès a Barcelona, que s’havia significat amb la causa dels Àustries, i lluitava per les constitucions i el règim polític que hi havia a Catalunya, i que va alterar Felip V i el decret de Nova Planta. Tinc devoció per Kies, perquè elaborava aiguardent en una fassina que hi havia a Vila-seca (el meu poble) i que comercialitzava a través del port de Salou. I tot això passava a l’actual castell de Vila-seca. La meva mare havia nascut en aquell castell, perquè els meus avis n’eren els administradors, quan els propietaris eren els comtes de Sicart. La casa Boxadors, que és on vivia el cònsol quan era a Barcelona, es pot veure en les restes que s’exhibeixen al Born.

A la casa de Kies, al carrer de Bonaire, segons que narra l’historiador García-Espuche, s’hi van hostatjar militars francesos vinguts per bastir la Ciutadella. La construcció d’aquesta fortalesa va suposar una segona ferida urbana. Construïda per protegir el rei quan fes estada a la ciutat i dissenyada per castigar Barcelona quan calgués. Segons el duc de Berwick, que comandava les tropes franco-castellanes al final del setge “para enteramente sujetar aquellos perversos humanos”. I ja hi tornem a ser, un any més toca refer. I avui no parlem de casernes militars, parlem d’aeroports, però sovint en la política actual hi ha maneres de fer que semblen heretades d’aquella ocupació. Aixecar-se després de cada caiguda, aquest és el llegat.