De motius, no en falten

Poques coses són nor­mals des de fa més d’un any, i tam­poc ho serà aquesta Diada. Amb el virus con­di­ci­o­nant-ho tot encara, i amb un con­text polític que no hi ajuda gens, segu­ra­ment no es repe­ti­ran aque­lles imat­ges mul­ti­tu­dinàries que han donat la volta al món. Però l’inde­pen­den­tisme no perd múscul. I si no ja em diran què sig­ni­fi­quen el 52% dels vots acon­se­guits en els comi­cis al Par­la­ment. I sí, n’hi ha per enge­gar-los a dida en molts moments. De motius, no en fal­ten. Però men­tres­tant, a l’altra banda, la repressió no s’atura. Ahir, l’alcalde de Sarrià de Ter era jut­jat per haver pen­jat una pan­carta de l’ANC a la façana de l’ajun­ta­ment. I s’enfronta a un any d’inha­bi­li­tació. És evi­dent que hi ha motius per quei­xar-se, però moti­va­ci­ons per per­sis­tir també.