La nació a Farners

T’estal­viaré, lec­tor, la lata eti­mològica. Sàpigues tan sols que en llatí tenim dos verbs bes­sons per sig­ni­fi­car el fet de néixer. Són les cares pas­siva i activa de la mateixa moneda: nas­cor (néixer) i geno (engen­drar), dos verbs que ens han donat els mots nació i geni. Parents de sang! El pri­mer que­dava més aco­tat al fet natu­ral. El segon vin­cu­lava el nas­cut a una divi­ni­tat gene­ra­triu: “Els antics ano­me­na­ven geni el déu que tute­lava qual­se­vol lloc, per­sona o cosa”, ens diu Servi... Fa poc un excon­se­ller de Cul­tura decla­rava que “la nació no és només una herència: es fa i es refà cada dia”. És un pen­sa­ment de tune­jat de cotxe, de botox i sili­cona als lla­vis que referma allò que va dir l’ine­fa­ble Carod-Rovira: “S’ha de ser inde­pen­den­tista sense ser naci­o­na­lista.” Des d’ales­ho­res, hi ha un intent indis­si­mu­lat de mini­mit­zar el terme nació des­pu­llant-lo de qual­se­vol trans­cendència.

Segons una part de l’inde­pen­den­tisme (la que con­trola TV3), una nació es fa i es refà com el punt tonto de l’àvia. Els diri­gents actu­als volen un totum revo­lu­tum de pro­cedències, llengües i cul­tu­res, un poti-poti que no sola­ment reben­tarà els vin­cles de trans­cendència amb la terra, els avant­pas­sats i els seus genis par­ti­cu­lars, sinó que dei­xa­tarà més i més l’espe­rit del poble. I com que saben que l’ele­ment que encara ens manté anco­rats als avant­pas­sats és la llen­gua, la menys­te­nen tant com poden. No podran fer-ho, però, a la fleca Can Fer­riol, a la ram­bla de Santa Coloma, on la Maria Àngels i en Fer­ran pro­cu­ren que els nou­vin­guts s’aga­fin més al verb geno que no pas al nas­cor. Que apren­guin a esti­mar el geni de la terra. Als tre­ba­lla­dors els ense­nyen la llen­gua i després els posen com a con­dició aten­dre els cli­ents en català. La M. Àngels i en Fer­ran no volen fer i refer la seva nació: la volen en català perquè en català l’han esti­mada els seus avant­pas­sats. No és el que hau­rien de fer tants i tants empre­sa­ris que es diuen cata­la­nis­tes i inde­pen­den­tis­tes? Enfor­tir la idea de nació no passa per la rei­vin­di­cació fis­cal o d’infra­es­truc­tu­res, sinó per cop­sar la pro­fun­di­tat del que sig­ni­fica. És el que, ama­ble­ment, inten­ten sar­gir ells per tor­nar a abri­gar la gent amb la capa del geni. És el que, cínica­ment, inten­ten tallar uns altres, amb les matei­xes tiso­res amb què demà inau­gu­ra­ran una catenària.