Tsunami de botellots

Davant l’onada de bote­llots que la pandèmia només ha fet que acce­le­rar, a la qual ara ja se suma entre altres l’efecte crida mediàtica de l’espe­rit trans­gres­sor, con­ti­nua havent-hi una res­posta tèbia de l’admi­nis­tració i, per extensió, de la soci­e­tat. Sem­pre s’han fet fes­tes a l’aire lliure sal­tant-se orde­nan­ces muni­ci­pals, però acu­mu­lem mesos amb un crei­xe­ment expo­nen­cial que posa de mani­fest la poca capa­ci­tat de res­posta o de pre­venció. La solució segur que no és tan sim­ple com obrir l’oci noc­turn, espe­rar que ho rebaixi el fred o enviar-hi una munió de poli­cies. Ens cal una àmplia i trans­ver­sal reflexió de tots. D’esta­ments públics i en l’àmbit par­ti­cu­lar per inten­tar que tot ple­gat no se’ns escapi de les mans.