Una lluita que ve de lluny

Des que es van fer amos i senyors de tot el poder, els talibans no han tardat ni tres setmanes a tancar les aules a les noies afganeses. A humiliar-les negant-los el dret d’aprendre i privant-les de futur. Ho confirma Lema Rashid, una dona valenta de 26 anys, en una xerrada organitzada a Sant Celoni (Vallès Oriental) pel col·lectiu Gita de Bruixa. Lema repassa la història recent de l’Afganistan, des de la invasió soviètica fins a la sortida de l’últim soldat nord-americà, una història tràgica d’ocupacions i violències, “de governs titella defensant sempre els interessos dels altres, mai els del poble afganès”. Nascuda en un camp de refugiats del Pakistan, la guerra –sempre la guerra!– li va impedir conèixer el propi país, però va trobar en la Shola, la seva mare, i altres dones pioneres la inspiració i el coratge per revoltar-se contra l’opressió i lluitar per un Afganistan lliure, democràtic i laic que respecti la igualtat. Sense haver-hi viscut, ha incubat tot el dolor i la ràbia per un país trepitjat i ara abandonat a la seva sort. Per això dona veu a les dones afganeses i reclama al govern espanyol que compleixi la paraula i porti les famílies vulnerables que es va comprometre a evacuar. I recorda que la lluita ve de lluny i que quan és a la dignitat humana la que afecta es converteix en un deure, un deure compartit.