Guerra a Brussel·les

Si cap fet extraordinari ho impedeix, el pròxim 20 de gener Donald Trump jurarà a l’escalinata del Capitoli el càrrec de 47è president dels EUA. Hauran passat, en total, dos mesos i mig des de la seva victòria electoral fins a la presa de possessió. Temps suficient per endegar una transferència ordenada del poder –la que ell va negar, per cert, al seu successor, el 2020– i inaugurar oficialment el nou mandat. El calendari del relleu nord-americà contrasta amb el que està seguint la nova Comissió Europea (CE). Si bé és veritat que el sistema d’elecció dels càrrecs és diferent, hi ha un lapse important de temps entre la celebració de les eleccions al Parlament d’Estrasburg, al juny, i l’entrada en funcions de la nova Comissió de Von der Leyen, encara pendent. Un dels frens a l’aprovació del nou executiu comunitari és el vet a Teresa Ribera del PP espanyol, que ha traslladat al cor de Brussel·les la guerra domèstica amb el PSOE al voltant de la tragèdia del País Valencià. Diu el PP que no pot votar una candidata a vicepresidenta a qui atribueix la “responsabilitat pública” per les 220 morts de la dana. Ignoro el paper de Ribera en la gestió (o no gestió) de la crisi, però queda clar que vetar-la sense assumir cap responsabilitat pròpia lleva al PP tota credibilitat.