L’Ángel no estava borratxo

Ángel Almazán Luna no estava borratxo ni va topar contra un fanal aquell 15 de desembre de 1976 quan el país votava sobre la reforma política. El jove de 18 anys participava en la manifestació convocada per l’esquerra partidària de la ruptura amb el règim franquista perquè veia en la Transició impulsada per Suárez l’ombra del continuisme. A la plaça del Callao de Madrid, els grisos, seguint les ordres del ministre de Governació, Rodolfo Martín Villa, que s’havia declarat bel·ligerant amb les posicions abstencionistes, van engegar una brutal repressió i a l’Ángel el van colpejar fins a la mort. La versió oficial? La borratxera i el fanal, crim silenciat, autors impunes. I així durant quaranta-cinc anys, que és aviat dit! Però aquest dimecres els jutjats de la plaça Castilla han admès la querella contra Martín Villa com a responsable polític i contra tres agents i un capità com a autors de la pallissa. I és que la família no s’ha resignat mai, tot i els constants entrebancs, al silenci i a l’oblit. La llei d’amnistia del 1977, de fet més pensada per protegir els botxins de la dictadura que per perdonar les seves víctimes, no hi va ajudar, ni tampoc la llei de solidaritat de víctimes del terrorisme d’Aznar (només perseguia ETA), ni la llei de memòria històrica de Zapatero, que va fer un pas endavant en reconèixer el cas però no prou valent perquè s’obrís la investigació. Esperem que ara sí. Qui té memòria sap que l’Ángel no és l’únic que va topar contra un fanal i que la lluita contra el neofranquisme –present a les institucions– implica explicar la realitat de la Transició.