La lliçó de l’Alguer

L’intent frau­du­lent de la justícia espa­nyola de fer dete­nir el pre­si­dent Puig­de­mont i extra­dir-lo final­ment ha que­dat en no res, però ha ser­vit per demos­trar a Pedro Sánchez unes quan­tes coses: que els indults no van ser sufi­ci­ents, que l’amnis­tia és més necessària que mai, que no és cert com ell diu que s’hagi des­ju­di­ci­a­lit­zat el con­flicte polític perquè la repressió con­ti­nua, que els tri­bu­nals espa­nyols boi­co­te­gen la seva agenda del reen­cu­en­tro i que haurà de nego­ciar seri­o­sa­ment l’auto­de­ter­mi­nació si vol aca­bar la legis­la­tura espa­nyola.

Aques­tes menys de vint-i-qua­tre hores d’arrest també han ser­vit per a mol­tes més coses: per des­pres­ti­giar encara més la justícia espa­nyola, per demos­trar fins a quin punt Lla­rena i els seus estan obses­si­o­nats amb Puig­de­mont fins al punt de sor­tir a la caça judi­cial a la des­es­pe­rada fins i tot amb tan poques pos­si­bi­li­tats de sor­tir-se’n. Un sim­ple jutge italià ha dei­xat en ridícul el Tri­bu­nal Suprem i ha posat al des­co­bert les men­ti­des sobre l’euro­or­dre.

L’epi­sodi de l’Alguer posa deu­res a l’inde­pen­den­tisme: la repressió con­ti­nua i no es pot abai­xar la guàrdia. Però també posa deu­res al govern espa­nyol: el seu veri­ta­ble con­tra­po­der és la justícia espa­nyola, que no li per­dona els indults i vol seguir fent política per defen­sar la uni­tat d’Espa­nya a través de sentències judi­ci­als. Cal, doncs, tallar-ho d’arrel amb una amnis­tia que resol­gui la situ­ació dels exi­li­ats i dels cen­te­nars de per­so­nes pen­dents de pro­ces­sos judi­ci­als per motius polítics. Una lliçó, la de l’Alguer, que Pedro Sánchez faria molt bé de tenir en compte.