Senyor ministre, m’he fet gran

Senyor ministre, m’he fet gran. No sé si tant com vostè, que és una mica més jove (del 60, jo del 58) i semblaria que comença a perdre habilitats comunicatives o potser és que en aquest món que viu de titulars ho posa massa fàcil als periodistes perquè descontextualitzin el sentit de les seves paraules i llavors li cal, tan sovint!, matisar o rectificar o expressar-se millor. Diguin el que diguin els malintencionats –l’última que he sentit el situa com un tapat del PP al govern–, agafi’s un respir, senyor ministre, per celebrar demà, 1 d’octubre, el dia internacional de la gent gran i reflexionar serenament quines són les accions més apropiades per defensar la dignitat i la saviesa que s’atribueix al col·lectiu, i recordi que vostè és també un d’aquests incomptables boomers que li destaroten els comptes i li treuen la son encara que a aquesta generació no se li solen enganxar els llençols a l’esquena. Senyor ministre, expliqui’ns bé què pretén amb això del canvi cultural que ens ajudarà a treballar més entre els 55 i els 75 anys perquè no m’acabo d’empassar que s’equivoqués encara que es vagi fent gran. No es tractaria més aviat d’un canvi laboral que no expulsés els majors de 55 del mercat i hi incorporés tants joves castigats per l’atur? De veritat que perquè ells tinguin una oportunitat nosaltres ens hem d’activar fins als 75? Entre 55 i 65 no hi hauria un bon marge? Miri, jo, que també em faig gran –i per molts anys i que vostè ho vegi–, li asseguro que no m’agrada que ens maregin amb globus sonda per posar a prova la nostra resistència. Creu que són maneres?