Equitat menstrual

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va anun­ciar dimarts que es repar­ti­ran copes mens­tru­als, de forma gratuïta, als ins­ti­tuts i a dones en situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat. Bé. Està molt bé pro­mo­ci­o­nar un pro­ducte més sos­te­ni­ble i barat que les com­pre­ses i els tam­pons, que a penes genera resi­dus i que, en la majo­ria de casos, acaba sent més pràctic. La copa té més capa­ci­tat que una com­presa o un tampó, pel que hau­ria de supor­tar una jor­nada d’ins­ti­tut sense haver-la de ren­tar. Una qüestió que no és menor als lava­bos dels ins­ti­tuts, que acos­tu­men a tenir una filera de piques sepa­ra­des dels ino­dors i, com poden ima­gi­nar, pot fer una mica incòmode el procés de ren­tar la copa. Pel que fa a les dones en situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat, la gran majo­ria són mares, soles en molts casos. I a les mares els passa de vega­des que tenen pro­ble­mes amb el sòl pelvià després d’haver parit, i no sem­pre resulta còmode l’ús de la copa. Tot i les peti­tes difi­cul­tats logísti­ques i fisiològiques, segueixo pen­sant que la copa mens­trual és la millor alter­na­tiva a com­pre­ses i tam­pons, i s’ha d’apos­tar fer­ma­ment per ella. Ara bé, això de repar­tir-la a col·lec­tius més vul­ne­ra­bles men­tre es manté un IVA reduït i no pas super­reduït per als pro­duc­tes d’higi­ene mens­trual, com si no fos­sin de pri­mera neces­si­tat –també passa amb els bol­quers– em fa pen­sar en l’etern dilema entre la cari­tat i l’equi­tat. No seria més just, una vegada per totes, assu­mir que els pro­duc­tes d’higi­ene mens­trual són de pri­mera neces­si­tat per a la mei­tat de la població i acon­se­guir que es rebaixi l’IVA actual, que encara és del 10%?