Em crida l’atenció la magnitud de la preocupació pel canvi climàtic que es desprèn de l’enquesta que ha encarregat l’Àrea Metropolitana de Barcelona a l’Institut Metròpoli. Les dades són contundents. El 85% dels enquestats es mostren molt o bastant preocupats pel canvi climàtic i el 78% creuen que pot afectar molt o bastant la seva vida. Tant, que es manifesten disposats a introduir canvis en la seva quotidianitat: instal·lar plaques fotovoltaiques als seus habitatges, canviar a una companyia elèctrica 100% renovable, comprar un vehicle elèctric... El 70% es mostra disposat a agafar menys el cotxe i el 63%, a reduir els viatges amb avió. I, de fet, el 16% diu que ha reduït els trajectes en el vehicle privat i el 21%, en avió. La preocupació ciutadana sembla evident. Falta veure si administracions i empreses fan possible la coincidència entre la disposició a reduir la contaminació ambiental i la possibilitat de fer-ho. El transport públic està prou preparat per animar una important massa de conductors a deixar el cotxe a casa? És obvi que, ara mateix, l’alternativa ferroviària fa aigües per uns quants costats. L’aviació serà prou sostenible per eliminar el càrrec de consciència de qui es planteja reduir l’ús d’aquest mitjà? Ja s’està invertint en biocombustible, però el seu impacte és encara mínim. Tampoc la xarxa de punts de recàrrega per al cotxe elèctric no està prou estesa per animar la població a una compra massiva d’aquest model. Sembla que la consciència ciutadana va uns passos per endavant del món administratiu i empresarial.