El futur econòmic de Catalunya

Es pensa poc en el futur econòmic de Catalunya. En els últims cinquanta anys hi ha hagut canvis fonamentals en l’estructura econòmica catalana. Seria hora que alguna institució hi pensés una mica. El Foment del Treball seria una entitat ben representativa en aquest sentit i amb capacitat més que sobrada per encarregar o fer treballs sobre el futur de l’economia catalana.

Algunes idees només per veure la realitat econòmica actual i les possibles opcions a vint-i-cinc anys vista. Ho faré en referència a les tres activitats econòmiques tradicionals, tot i que s’hauria de revisar, tenint en compte els canvis de l’economia moderna. Les tres activitats eren l’agricultura, la indústria i els serveis.

Catalunya no és un país agrícola, però aquesta activitat té molta importància des del punt de vista demogràfic. La pagesia ocupa un lloc important, però està una mica oblidada, especialment pel que fa a la ramaderia, sense oblidar la resta de productes agrícoles en què Catalunya no té gran cosa a fer però que cal mantenir com sigui. Catalunya és un país escrostonat i, per tant, no és precisament el país ideal per a les grans produccions. Resumeixo: l’agricultura no serà mai la primera activitat productiva catalana, però cal mantenir-la, pensant sobretot en la pagesia que té una funció fonamental en el manteniment del territori fora dels nuclis urbans.

Fins fa cinquanta anys Catalunya era un país industrial, és a dir un país en el qual la indústria destacava per sobre de les altres activitats. Però les coses han canviat, especialment després de l’ensorrada del sector tèxtil, que era l’activitat que encapçalava la producció industrial. No tenim matèries primeres, de manera que la nostra indústria ha estat transformadora d’una matèria que arriba de la resta de l’Estat o del món. La indústria ha perdut terreny, però cal mantenir-la a un bon nivell. M’interessa destacar que Catalunya està fent molt bon paper en el sector de les noves tecnologies o la indústria digital, tot i que no sé ben bé si aquesta pot quedar inclosa dins del que era la indústria tradicional. Les noves tecnologies tenen com a fonament el talent de la població i Catalunya té talent, el que no té és capital i ajuts econòmics. Catalunya no tindrà mai una Nokia finlandesa, a menys que formi part d’un estat dintre d’una Europa federal.

Finalment, queden els serveis. Madrid tindrà uns serveis més complets mentre sigui la capital de l’Estat, tal com el tenim ara, gràcies a la seva capitalitat política. Ho veiem molt clar pel que fa a les infraestructures de transport.

La Generalitat no té cap competència ni en carreteres ni en ferrocarrils ni en autopistes. Tenim una llarga i negativa experiència en referència a les autopistes, i en les connexions amb la resta de l’Estat i Europa. El ferrocarril –Renfe– és fonamental però està molt abandonat; el cas de rodalies és exemplar: les competències estan cedides en bona part a la Generalitat, però la clau la té l’Estat i la seva gestió és un caos. En el sector on Madrid no té res a fer i Catalunya sí és el sector marítim i portuari, tot i que els serveis marítims depenen també en bona part de l’Estat central.

Els catalans podem tenir un bon futur econòmic, però ens falten competències i capacitat per atreure capital. No oblidem, però, que Catalunya té talent i que aquest talent és molt important de cara al nostre futur econòmic.